política monetària

El BCE esprem el seu arsenal per combatre el coronavirus

El banc central comprarà 120.000 milions de deute i inunda de liquiditat barata els bancs

Lagarde adverteix els Governs que la resposta ha de ser «primera i principalment fiscal»

zentauroepp52513749 lagarde bce200304110629 / NEIL HALL

Malgrat acostar-se des de fa mesos al límit de la seva capacitat d’actuació, el Banc Central Europeu (BCE) ha burxat aquest dijous en el seu arsenal d’eines per treure un nou paquet de mesures excepcionals amb les quals provar de pal·liar el «gran xoc» que la pandèmia del coronavirusestà suposant per a l’economia de l’eurozona. La institució, així, ha decidit inundar de liquiditat les empreses i els bancs, una actuació que no obstant ha provocat una enorme decepció als mercats. «La resposta ha de ser primerament i principalment fiscal, no crec que ningú esperi que els bancs centrals siguin la primera línia», s’ha escudat la seva presidenta, Christine Lagarde, en una crida gairebé desesperada als Governs a actuar.

Amb el teló de fons de les sempiternes discrepàncies entre els països de la moneda única, l’alta funcionària francesa ha argumentat que l’impacte de la malaltia serà«greu, però temporal» si s’adopten les mesures adequades «en les pròximes setmanes, no mesos». De moment, el BCE ha abaixat la seva previsió de creixement per aquest any de l’1,1% al 0,8%, però Lagarde ha reconegut que l’estimació ja està desfasada davant l’absència de dades més actuals sobre l’impacte de la pandèmia, mentre que ha evitat descartar una possible recessió. La seva por més gran és que el procés d’adopció d’iniciatives pressupostàries sigui «complaent i amb alentiment», ha afegit abans d’apuntar directament a la reunió dels ministres de finances de l’euro de dilluns que ve.  

La presidenta del BCE ha defensat que l’autoritat monetària ha fet la seva part amb les mesures que ha aprovat. El consell de govern ha decidit impulsar un programa excepcional de compra de deute públic i privat per valor de 120.000 milions d’euros fins a final d’any, que sumaran de mitjana uns 13.000 milions al mes als actuals 20.000 milions d’euros d’adquisicions mensuals, lluny dels 80.000 milions dels pitjors moments de la Gran Recessió. Lagarde ha deixat entreveure que es prioritzarà la compra de bons empresarials per evitar que les companyies tinguin problemes de finançament, però no ha deixat del tot clar si es mantindran els límits que obliguen a preservar un equilibri en el pes de cada país en les adquisicions, una mesura que si s’eliminés podria beneficiar els més afectats per la malaltia. La prima de risc d’Itàlia, en conseqüència, ha pujat amb força.

Crèdit bancari

A més, el BCE posarà en marxa unes injeccions de liquiditatextraordinàries fins al juny per aportar als bancs tot els recursos que demanin a un interès del -0,5% (tornaran menys del que rebin) i suavitzarà les condicions de les subhastes de liquiditat ja previstes entre el juny d’aquest any i el juny del 2021, que tindrà uns tipus de fins al -0,75%. Paral·lelament, l’àrea de supervisió bancària de la institució ha decidit que les entitats financeres podran fer ús de lesreserves de capital i liquiditat que els obliga a reservar la normativa, entre altres mesures destinades que flueixi el crèdit. En aquest camp, Lagarde ha demanat als Governs garanties públiques als demandants dels préstecs perquè els bancs es decideixin a concedir-los finançament.

Ladecepció més gran per als inversors i analistes, en qualsevol cas, ha vingut per la decisió de l’organisme de no retallar els tipus, al contrari del que han fet en les últimes setmanes altres grans bancs centrals com els de la Xina, els Estats Units i el Regne Unit. El problema del BCE és que, al contrari que els seus homòlegs, tot just té marge per fer-ho: els de referència estan en el 0% des del març del 2016, mentre que la facilitat de dipòsit (l’interès que s’imposa als diners que els bancs guarden en la institució) es va abaixar al -0,5% al setembre.

Unanimitat

En el mercat s’esperava que aquesta última es reduís al -0,6% i, tot i que hi havia dubtes sobre l’efectivitat de la mesura, el fet que no s’hagi pres s’ha interpretat com un reconeixement implícit d’impotència per part del BCE. Lagarde, per descomptat, ho ha rebutjat de ple. Així, ha negat rotundament que els tipus hagin arribat o siguin a prop de l’anomenada taxa de reversió, és a dir, el nivell a partir del qual provocaria la contracció del crèdit en lloc del seu impuls. També ha defensat que les mesures preses són les «més eficients i més ben enfocades» per afrontar la situació actual i ha deixat la porta oberta a adoptar noves iniciatives si el coronavirus ho fa necessari.

La presidenta, així mateix, ha volgut remarcar que el consell de govern –format pel comitè executiu de l’organisme i els governadors dels bancs centrals nacionals– ha arribat a les decisions de forma«unànime». És un missatge rellevant, ja que el paquet de mesures adoptat el setembre passatsota el mandat de Mario Draghi va provocar una forta i inusitada controvèrsia interna per l’oposició dels representants d’Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Estònia a la retallada addicional de tipus i la reactivació de la compra de deute. No obstant, els analistes han interpretat aquest acord total com el peatge a pagar per no anar més lluny en les mesures adoptades. 

Com el 2008

Les mesures del BCE arriben l’endemà que transcendís que la seva presidenta, Christine Lagarde, <a href="https://www.elperiodico.com/es/economia/20200311/coronavirus-lagarde-riesgo-crisis-2008-7884544">va advertir els líders europeus en la videoconferència que van mantenir dimarts</a> que la pandèmia de coronavirus amenaça de provocar una crisi semblant a la de la gran recessió del 2008 en absència d’una resposta urgent i coordinada. «[Tret que s’adoptin mesures decidides] veurem un escenari que ens recordarà a molts de nosaltres el de la gran crisi financera del 2008», va alertar la francesa, segons ha revelat a l’agència ‘Bloomberg’ una font coneixedora de la trobada. Si les autoritats no actuen de forma valenta, va dir, es corre el risc que es produeixi un «col·lapse d’una part» de les economies europees, però si la resposta és l’adequada el xoc probablement serà temporal.