La diferència entre el que guanyen tots els homes a Espanya respecte al que guanyen les dones equival al 4% del PIB del país. Així ho xifra un informede la UGT publicat aquest dilluns, en el qual també constata que la bretxa salarial s’ha reduït per quart any consecutiu; tot i que a un ritme insuficient per al sindicat. La diferència de remuneracions entre homes i dones es va situar el 2017, últimes dades disponbiles, en el 21,9%. El que en la nòmina mitjana d’una treballadora equival a cobrar 441 euros menys cada mes.
L’informe de la UGT, com la gran majoria de diagnòstics que s’han publicat o està previst que es publiquin en les setmanes prèvies al 8 de març, es basa en les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, les xifres més actualitzades del qual arriben fins al 2017. Això implica que aquestes investigacions no mesuren l’impacte social dels últims dos anys d’accions del moviment feminista o de reformes com les dues últimes pujades del salari mínim interprofessional (més freqüent entre les dones). El 2017, el 69% dels treballadors perceptors de l’SMI eren dones.
No obstant, sí que recullen una tendència a la baixa de la bretxa salarial entre homes i dones. Per quart any consecutiu la diferència en termes estadístics s’ha reduït; tot i que la xifra del 2017 encara no recupera els nivells de paritat existents abans de la crisi econòmica. El 2008 la bretxa era del 21,8%; una dècima inferior a l’última analitzada. Això s’explica, entre d’altres, per una major elasticitat de l’ocupació femenina. És a dir, les dones són més sensibles, en termes d’ocupació, als cicles econòmics. I després de l’esclat de la crisi, les remuneracions d’elles van créixer a un ritme sensiblement inferior que les d’ells. Fins al punt que el 2013 la bretxa va ascendir fins al 24%; el màxim estadístic registrat.
¿On és la bretxa?
Les millors remuneracions dels treballadors homes s’expliquen, entre d’altres, perquè ells ocupen llocs de treball amb millors condicions i salaris. Per cada tres homes amb salaris superiors als 90.000 euros bruts anuals hi ha una dona. Una discriminació que es coneix com a «sostre de vidre».
I perquè guanyen més quan ocupen llocs de treball en condicions similars. Bona prova d’això és que la diferència salarial més distanciada està entre els treballadors amb contractes indefinits. Ells van cobrar el 23,4% més que elles el 2017 en aquesta modalitat. Al contrari, en fórmules habitualment associades a més precarietat, com els contractes temporals (11,2%) o a jornada parcial (7,7%), les bretxes són menors.
Menys hores disponbiles per treballar es tradueix en nòmines més baixes a final de mes. La parcialitat és una modalitat de treball a l’alça en l’actual fase de creixement de l’ocupació i que les dones ocupen amb més freqüència. Elles estan empleades 3,5 vegades més a temps parcial que ells. I, quan no treballen a jornada completa, les jornades d’elles són més curtes que les d’ells; mentre la jornada parcial entre els homes va ser el 2017 de 34,3 hores a la setmana, entre elles va ser de 26,1 hores. No obstant, les diferències són estadísticament omnipresents en totes la grans categories laborals, cosa que visibilitza una bretxa transversal.