MOBILITAT

Busup reobre el filó de l'autobús compartit d'empresa

La firma catalana consolida el model de negoci amb creixements mensuals del 24%

L'empresa preveu facturar més de nou milions d'euros aquest any davant els 300.000 euros del 2018

passargers

La firma catalana Busup protagonitza un dels exemples més clars de transformació accelerada d’una ‘start-up’ en firma d’èxit amb potencial difícil d’aventurar. Nascuda d’una iniciativa d’emprenedoria d’alumnes de l’escola de negocis IESE, Busup ha reobert un filó d’activitat futura de la mà de la conjunció de la tecnologia i les necessitats d’un nou model de mobilitat més sostenible.

Els fundadors de l’empresa, Àlex Canals, Rui Stoffel i Eva Romagosa, van saber detectar un nou escenari econòmic entorn del transport. El primer, conseller delegat d’una empresa de transport tradicional, Canals, detectava dia a dia que «els marges eren cada vegada més baixos, els costos pujaven i era necessari buscar nous models de negoci». Stoffel descriu que es va produir en els últims anys un encariment del terra i del preu de les vivendes que va impulsar la sortida de les empreses a l’extraradi i també el de famílies. La conseqüència de tot això és que actualment el transport públic connecta amb dificultats els polígons industrials amb les zones residencials, així que es fa imprescindible l’ús de vehicles privats per arribar al lloc de treball. Però l’ús del cotxe tendeix a la baixa entre els més joves i era necessari buscar una solució a aquesta necessitat de mobilitat i reduir, de passada, les emissions contaminants i la congestió del trànsit. Els autocars d’empresa, abans habituals, tornaven a ser una necessitat.

Els creadors de Busup van pensar en una aplicació que posés en contacte clients i els seus empleats amb empreses d’autocar i gestionés directament l’ocupació dels vehicles. El resultat ha sigut sorprenent. Una ajuda de la Comissió Europea a fons perdut d’un milió d’euros va ser la llavor que va impulsar el projecte, que unia un model de negoci creïble amb l’experiència professional prèvia dels seus impulsors. Poc més de dos anys després, la idea s’ha fet realitat i l’autobús compartit d’empresa és un model de negoci d’èxit. Expliquen l’acord de servei compartit a Sant Cugat entre Grifols, Roche i DXC. El servei ja compta amb 250 treballadors registrats i va evitar gairebé 3.000 viatges amb cotxe privat durant els últims vuit mesos, que equivalen a l’emissió de cinc tones de CO2 a l’atmosfera.

La firma gestiona 200 rutes que utilitzen diàriament 3.600 treballadors. El creixement és ja del 24% mensual i els fundadors impulsen actualment una ronda de finançament de cinc milions d’euros per obrir nous mercats. Després d’una inversió acumulada de 3,8 milions d’euros, la firma ja dona servei a Barcelona, Lisboa, São Paulo, Bilbao i, fa poc, Madrid. Per als clients, l’estalvi pot arribar al 50% mentre que per cada autobús ocupat al 75% es treuen de la circulació més de 30 automòbils. 

L’interior d’un autobús de Busup.

«El sector tradicional no estava preparat per gestionar la informació», explica Canals. Per a les firmes propietàries d’autocars també Busup és per això capaç de ser un aliat al posar en contacte empreses amb necessitats de transport. El sistema tecnològic s’encarrega de traçar rutes òptimes i modificar-les al servei de les necessitats dels treballadors i els clients (les empreses). Fins i tot el servei pot tenir influència en la política de recursos humans de les empreses a l’hora d’atreure treballadors. Romagosa afirma també que Busup és un gran aliat dels ajuntaments, que no són capaços d’oferir un servei públic de transport a moltes zones de la seva àrea. «Al final, la clau és que disposar d’autobús compartit és eficient per a les empreses i els treballadors, redueix el temps per arribar al lloc de treball i és més còmode. I redueix també l’accidentalitat ‘in itinere’», explica Romagosa. I les empreses poden gestionar els costos de transport d’empleats sense els maldecaps de gestionar directament el servei. 

El marge brut del negoci ja se situa entorn del 15% i es preveuen beneficis el 2021. La captació de recursos prevista per a aquest any permetrà una expansió progressiva a nous mercats i la millora de la plataforma tecnològica per ser capaç de tractar el creixent volum d’informació.