El Col·legi d’Economistes de Catalunya va reforçar dimarts el missatge positiu sobre l’economia catalana. Ni la crisi sobiranista, ni els disturbis als carrers, ni la falta de pressupostos, ara en via d’esmena, han tingut un efecte excessiu, segons l’anàlisi dels principals indicadors. La previsió és que el creixement del PIB sigui del 2% aquest any i que les exportacions segueixin en creixement fins a nivells rècord. L’aprovació de pressupostos de la Generalitat per al 2020 hauria de servir a més per encarrilar la situació i adaptar necessitats i finançament, una cosa que no es produeix des del 2016.
Modest Guinjoan, Albert Carreras i Jordi Goula, integrants del grup de conjuntura de la comissió d’economia catalana del col·legi professional, van considerar que els indicadors d’activitat d’aquest any mostren que «en els dos últims no hi ha hagut ni crisi ni enfonsament», malgrat les malastrugues previsions després de les tensions sobiranistes i els disturbis de l’octubre passat.
Els economistes Modest Guinjoan, Albert Carreras i Jordi Goula, integrants del grup de conjuntura de la comissió d’economia catalana del Col·legi, consideren que els indicadors d’activitat econòmica d’aquest any mostren que «en els dos últims anys no hi ha hagut ni crisi ni enfonsament».
Sobre el preacord per a l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat per al pròxim any, Albert Carreras, que va participar en l’elaboració de comptes públics amb el Govern de Mas Colell del 2016 va assegurar: «No és una revolució fiscal». Per als experts del Col·legi, els canvis en l’IRPF, que comporten pujades per a les rendes de més de 90.000 euros a l’any i baixades per a menys de 12.450 euros, no haurien de causar grans efectes macroeconòmics. Sí que tindrà un impacte més marcat, segons Carreras, l’alça de l’impost de successions, ja que en aquest cas les rendes més altes tendeixen a traslladar el domicili fiscal a comunitats autònomes en les quals no hi ha impost de successions.
Segons el Col·legi d’Economistes el més urgent en aquests moments és l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, mesura que obre la porta a una reestructuració de la despesa pública en la línia de millorar l’equitat i la redistribució de la riquesa, amb l’obertura de partides menyspreades en els últims anys. Entre elles destaquen la reducció de les llistes d’espera als hospitals, la contractació de docents i l’obertura de guarderies, d’abaratir els centres per a majors o malalts, o el recolzament a la política lingüística.
L’evolució de l’economia en general dependrà en els pròxims mesos de tres elements externs però que influeixen directament en l’evolució dels indicadors: d’una banda el comerç internacional i la guerra comercial dels EUA i la Xina i l’establiment d’aranzels; la situació a Alemanya i la seva estratègia per afrontar la crisi industrial, especialment el referent al sector de l’automòbil i els efectes del ‘brexit’. Aquests tres pols d’atenció tendeixen a millorar. En el cas de Catalunya, la crisi de l’automòbil s’haurà de compensar amb un sector serveis cada vegada més potent i que s’ha convertit en el motor general de l’activitat.