L’expresident de Bankia Rodrigo Rato va ser l’únic dels 34 acusats jutjats per les irregularitats detectades en la sortida a borsa de l’entitat que ha volgut fer ús del torn d’última paraula. En la seva defensa ha afegit al que s’ha pogut sentir durant els 10 mesos que ha durat la vista oral, que aquest dimarts ha quedat vist per a sentència, que «la raó, o almenys una, per la qual s’ha produït aquest judici són «les decisions preses pel consell» que el «va substituir i va sol·licitar ajuts públics», amb referència al rescat financer més gran que es va fer a Espanya, amb 22.424 milions d’euros. La seva conclusió és que «Bankia val menys el 2019 que quan va sortir a borsa», va afegir.
A continuació va afegir que el consell d’administració ho va fer per «raons de futur, no de passat i partint dels canvis» que s’esperaven en la regulació. Fins i tot, li va donar la raó, a l’afirmar que va fer bé, perquè «la crisi va ser molt pitjor el 2012, 2013 i 2014». Semblava que el vicepresident del Govern en els temps de José María Aznar encara tenia molt més a dir, però la presidenta de la Secció Quarta del Penal de l’Audiència Nacional, Ángela Murillo, el va interrompre i l’acusat va optar per acabar i demanar la seva absolució.
Aleshores ja havia dit que els administradors de Bankia mai havien tingut cap altre objectiu que vetllar pels interessos dels inversors i va recordar els controls existents sobre la seva activitat. Rato s’enfronta a una pena de vuit anys i mig de presó o, alternativament, de sis anys i mig, en comptes dels cinc que demanava provisionalment.
Sense crítiques del regulador
Segons Rato, «després de cinc anys d’instrucció i 10 mesos de vista oral, ha quedat testificat que BFA primer i Bankia després són entitats financeres complexes, segons els més alts estàndards del moment i que en cap moment van ser criticades pel regulador i el supervisor». «Els nostres professionals eren dels millors del mercat i comptaven amb l’assessorament de les millors firmes financeres, legals i comptables del món», va afegir per dir que les seves «decisions van ser contrastades amb les opinions del regulador supervisor» i es van prendre «d’acord amb aquestes posicions».
El motiu de l’agreujament de la petició fiscal va ser que a l’estafa als inversors que ja li atribuïa s’hi han afegit un parell de falsedats comptables continuades –possibilitat que ja havia anunciat en qüestions prèvies–, una pels comptes del 2010 i una altra pels del 2011. Pel que fa a aquest últim exercici, planteja la imposició alternativa de dues penes en funció de si el tribunal considera que s’ha comès plenament la falsedat o si creu que es va quedar en un mer intent.
L’última petició fiscal s’acosta, així, a les provisionals de l’acusació popular que exerceix Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), que demana penes de fins a 12 anys de presó i multes milionàries per a l’entitat, la seva matriu, BFA, i la firma auditora Deloitte, que va ser imputada en el procediment a instància seva, recorda Efe.