El 2016 va ser un any clau per a les energies renovables a Espanya. A partir de la Cimera del Canvi Climàtic de París celebrada un any abans, la UE va establir uns objectius mínims de producció per cada país. Espanya arribarà al 20% de la producció a través d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques el 2020. A més, el Govern va assumir fer-se càrrec d’un preu mínim per a la producció en el cas que el mercat no arribés a cobrir l’oferta d’energia. Va fer tres subhastes de projectes energètics per un volum de 8 gigawatts a què es van presentar prop de 15 espònsors (companyies productores) per emprendre aquests projectes.
Sens dubte, la situació va suposar un canvi de paradigma. S’ha de recordar que després del ‘boom’ espanyol de les energies alternatives subvencionades que van acabar engrossint el dèficit de tarifa acumulat al rebut de la llum, va venir la travessia del desert per al sector el 2012, fins al punt que entre aquell any i el 2017 amb prou feines va augmentar la producció. Però el canvi legislatiu va suposar un abans i un després per a la indústria, però també per a les entitats financeres que s’han llançat a promoure aquests projectes.
Principal finançador
Entre aquestes destaca el Banc Sabadell quant al nombre de projectes, però també pel que fa al tipus de finançament i als models d’assumpció de risc. Durant la fase anterior al 2014, el banc ja va ser un dels principals finançadors de projectes eòlics i termosolars a Espanya. Amb les noves subhastes del 2016 i 2017, "el Banc Sabadell ha sigut un actor principal finançant projectes, com es demostra pel fet que el 2018 vam ser els segon en el rànquing per volum d’inversió, però primer en el nombre de projectes”, comenta Roger Font, director de banca d’inversió del Sabadell
Des de començament d’any s’han finançat més de 20 projectes renovables ja en format sindicat o bilateral, que suposen un volum de préstecs de gairebé 1.000 milions d’euros i 1,7 gigawatts de potència. “El que està diferenciant el Sabadell respecte a altres entitats és que som pioners en el finançament de projectes ‘merchant’ (sense ajuts regulatoris) dels quals ja se n’han firmat més de 10 el 2019, que representen més de 800 megawatts de potència i un volum de préstecs de més de 300 milions d’euros.
Font apunta que l’auge del sector es pot veure interromput per la falta de Govern. "Hi ha incerteses en el sector que no es poden resoldre sense la constitució d’un nou Executiu, entre aquestes el refinançament de les plantes antigues", diu.