“El Saló Internacional de la Logística (SIL) de Barcelona és una cimera econòmica internacional”, ha afirmat aquest dimecres el ministre de Foment, José Luis Ábalos. Potser l’afalac és fruit de l’expectació desencadenada per la inauguració del certamen, però el cert és que el SIL ha semblat avui més fòrum empresarial i econòmic que fira, punt de trobada temporal per al coneixement i la posada en comú d’idees per a un sector que gràcies al comerç electrònic s’ha convertit en clau per al creixement econòmic.

“Cal estar atents als enemics del comerç i Barcelona té una situació i infraestructures privilegiades per tenir un paper determinant en el futur del sector”, va dir Ábalos, però va reconèixer que “el Govern no pot afrontar sol els tres principals reptes. El primer és saltar el mur de la confrontació; el segon, les restes socials que obre la quarta revolució industrial, i el tercer, preservar el futur del planeta des del punt de vista del medi ambient”. Bon resum ministerial per a una fira amb expectatives i negoci a la vista.

El saló SIL és més debat que exposició, tot i que l’organització ressalta que s’hi presenten 150 novetats. Però a la pràctica pesen més les sessions de conferències i els temes exposats per centenars de conferenciants, al SIL i en els congressos paral·lels. Sembla que és el moment adequat per explicar els canvis que tots els actors del sector perceben i que ja s’apliquen en les seves empreses. Per a Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca i president del SIL, "Barcelona organitza la cimera logística més rellevant que s’ha fet mai al món, amb més de 700 empreses expositores procedents de 43 països". Al costat del saló, un congrés mundial de zones franques i l’Intrade Summit, que engloba el congrés Alacat d’agents de càrrega i operadors logístics d’Amèrica Llatina; el congrés de duaners; el congrés Medalogistics (de transport de la zona mediterrània); i la fira eDelivery. Moltes brúixoles per a únic sentit, creixement imparable, el 8% del PIB espanyol i ja més d’un milió de llocs de treball a Espanya relacionats amb el sector. 

Auge del comerç electrònic i corredor mediterrani

Ábalos ha destacat el paper que el comerç electrònic ha pres com a motor del sector. Ábalos ha recordat que el nombre de paquets que es distribueixen al dia a Espanya s’ha multiplicat per 10 els últims cinc anys i que aquest és el gran catalitzador del canvi en una tendència a l’“intercanvi massiu i global de productes”. Segons l’últim estudi de la CNMC sobre el sector, nou de cada 10 compradors per internet van rebre algun paquet. Ábalos ha remarcat el "ferm compromís" del Govern liderat pel socialista Pedro Sánchez amb el Corredor Mediterrani com a infraestructura clau per al sector logístic espanyol i ha defensat que es tracta d’un projecte estratègic per a Espanya i Europa "que compleix amb el calendari anunciat". “Catalunya és una part central d’aquest gran projecte”, ha defensat el ministre i ha exposat com a exemple que hagin licitat 228 milions d’euros durant l’any passat en obres relacionades amb la infraestructura en la comunitat. 

El 12% de PIB català

El president de Pimec Logística, Ignasi Sayol, va presentar aquest dimecres en el SIL un estudi que eleva la contribució de l’activitat logística al PIB a Catalunya fins al 12,19%, davant el 8% espanyol. S’inclou en aquest percentatge a la contribució de les activitats logístiques pròpiament dites (4,45%), i els consums intermedis o compres que fan les empreses a empreses d’altres sectors (7,74%). A Espanya, el sector dona ocupació a un milió de treballadors i les contractacions estan augmentant a un ritme pròxim al 8% anual. Malgrat tot, en el sector creix la sensació que existeix un clar desajust laboral i d’escassetat de mà d’obra qualificada que anirà creixent en els pròxims anys.

Escassetat de mà d’obra

Diversos estudis apunten a aquesta situació, general en Europa. Segons la segona edició de l’Estudi 'La importància de la mà d’obra en el sector logístic', realitzat Mountpark i la companyia USAA Real Estate existeix ja una "alarmant falta de conductors de camions i treballadors de magatzem, però també dificultats per ocupar càrrecs de responsabilitat en l’administració de cadenes de subministraments". A Espanya també es percep clarament aquest dèficit. Segons la Unió Europea de Transporte per Carretera (UETR) falten a Espanya de l’ordre de 15.000 conductors, tot i que existeixen 22.000 persones amb carnet, però el 70% dels conductors té més de 50 anys. En el cas del Regne Unit el dèficit arriba a 55.000 conductors. L’estudi de Mountpark afirma que Alemanya requerirà 150.000 conductors en els pròxims 15 anys. 

Un altre estudi de Prologis concreta també alguns punts que apunten a la pèrdua d’atractiu del sector per als més joves. Un dels problemes detectats és que el 64% dels professionals ha de recórrer més de 15 quilòmetres de distància entre la seva llar i el lloc de treball. Els centres de treball se situen en els principals centres urbans (52%), on és més car tenir residència habitual, mentre els salaris són moderats (generalment menys de 2.500 euros mensuals i nits fora de casa). Els salaris no tendeixen a pujar, ja que continuen sent un dels components de la despesa de les empreses més importants, de l’ordre del 30% segons l’estudi de Prologic. 

Vaga al setembre

Com a exemple d’aquestes tensions laborals que venen, els sindicats UGT i CCOO van mostrar davant de la porta del SIL el seu descontentament després de vuit anys sense conveni col·lectiu en el sector de mercaderies i logística i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors del sector en aquell període. Denuncien els sindicats la intenció de les empreses d’implantar la jornada laboral ordinària durant set dies a la setmana, sense opció a la conciliació laboral i familiar. Representants sindicals van explicar personalment la situació a Ábalos i li van avançar la possibilitat d’una vaga al sector al setembre. 

El responsable de Transport per Carretera d’UGT Catalunya, Juan José Pérez, va acusar les patronals de dur a terme un "bloqueig constant" per posposar qualsevol pujada salarial, malgrat l’auge del sector. "Estem perdent poder adquisitiu, entorn del 8,5% en vuit anys, i la patronal no està disposada a acceptar pujades", va dir Juan Linero, de CCOO.

Creixement

Massimo Marsili, director general de Transport de la multinacional XPO Logistics, reconeix que el comerç electrònic i el ‘retail’ han canviat el sector i són el motor del creixement. “La clau del transport a Europa ara passa per la combinació correcta del tren el transport per carretera i el barco, tant el fluvial com de marítim”, opina aquesta empresa que ocupa l’estand més gran de la fira. Marsili defensa els megacamions de més de 25 metres de longitud perquè el transport tingui menor impacte mediambiental però reconeix dificultats per a la contractació de conductors. La seva empresa disposa d’una flota de 15 megacamions a la Península. 

Reconeixen en el sector que davant de tant tragí de mercaderies és necessari canviar els mitjans de transport i potenciar els vehicles elèctrics, els impulsats per gas natural o per altres mitjans de transport més eficients. Tot es traduirà en inversions ingents. Marsili adverteix que també seran necessàries noves normatives per preservar els objectius de sostenibilitat.

Isidre Gavín, secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, va descriure en la inauguració l’entorn com de “grans oportunitats” per a Catalunya i Barcelona en particular. Va ressaltar els quatre anys de creixements registrats en infraestructures com ports i aeroports i va coincidir amb Ábalos que el corredor mediterrani és "estratègic". “Però el corredor no pot passar de llarg, ha de connectar amb els ports i aprofitar la plataforma logística que suposen Barcelona i Catalunya per al món”. D’altra banda, Jordi Martí, primer tinent d’alcalde de Barcelona, va ressaltar el repte de l’entrega de paquets a particulars (l’última milla) com un dels més rellevants per al sector logístic i per al futur de la ciutat. A la inauguració del saló també han assistit la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, entre altres autoritats.