Martín Varsavsky, fundador de Jazztel o Ya.com, entre altres companyies, no s’imaginava l’enrenou que havien de provocar els seus comentaris a Twitter. Al celebrar que hi hagi empresaris i inversors de Silicon Valley que opten per traslladar-se a Espanya, va destacar que els que tenen família solen decantar-se per Madrid perquè no els fa gaire gràcia educar els fills en català si la mudança és temporal.

“Una altra cosa és si volen establir-se a la capital catalana o si no tenen fills”, apunta en una conversa amb EL PERIÓDICO. Barcelona, agrega, té “un gran èxit com a capital de la tecnologia, amb molt talent, creativitat i gent molt bona.” En tot cas, celebra que hi hagi talent dels EUA que vulgui mudar-se no només a Espanya sinó a Europa. “Em passo la meitat del temps als EUA. Cada vegada més gent em pregunta per venir a Espanya i a Europa. M’agrada que Europa no sigui només un museu”, sentencia. 

“Vaig venir a Espanya el 1995 i llavors no venia gairebé ningú”, recorda l’emprenedor i inversor. Avui les coses han canviat i els empresaris inversors tenen interès per Madrid i per Barcelona. Els grans ganxos són els bons professionals que hi ha, i a més està la denominada ‘llei Beckam’, pensada per als astres del futbol, però que també permet atreure talent d’altres àmbits. 

Una de les mancances d’Espanya, afirma, encara és el capital, però molts“aconsegueixen diners a Silicon Valley”i després es traslladen. És el que va fer ell i que ha acabat generant un cercle virtuós perquè ha creat un fons, Vas Ventures, en què inverteix aquí. A més té altres negocis com la xarxa de clíniques de fertilitat dels EUA, Prelude Fertility o la biotecnològica Overture Life.  Però no tot són avantatges, com passa per exemple amb la fiscalitat de les opcions sobre accions o les lleis laborals, “que no s’ajusten a les ‘start-ups’”.

Però més enllà de l’idioma, Varsavsky creu que Catalunya està en desavantatge pel seu projecte independentista. No és el cas de les activitats tecnològiques o del software sense plantes o fàbriques, sinó de les que requereixen actius físics que necessiten inversions amb llargs períodes de maduració. “Si penses en un horitzó de 15 anys no pots saber amb certesa si Catalunya s’independitzarà i això influeix en les inversions. Qui digui que no dubta, menteix. Si se sabés segur que seria com Dinamarca no importaria gens. Aquest no és el problema. Però els inversors no volen incertesa."

Fa referència a l’embolic que ha causat el brexit i recorda que, en el seu cas, van traslladar una activitat de Cambridge, al Regne Unit, a Madrid “perquè no sabem si els equips mèdics que estem fent es podran homologar”. Segons la seva opinió, la qüestió no és si Catalunya “es queda a Espanya sinó a la UE”. I assegura que això és l’important per a l’inversor i l’euro. “Fa falta una garantia que Catalunya estigui a Europa més que a Espanya”. Pel que fa a les inversions en actius físics, que són més difícils de traslladar, “la incertesa juga en contra de Barcelona”.