El Govern de la Generalitat preveu destinar aquest 2019 un total de 919,5 milions d’euros a polítiques actives i passives d’ocupació. Així ho ha explicat aquest divendres en roda de premsa el conseller de Treball de la Generalitat, Chakir el Homrani, que ha detallat que la partida d’aquest any suposa un increment del 18% respecte a l’any anterior, que anirà destinat principalment a cobrir l’augment de costos de la renda garantida de ciutadania i la recent pujada del salari mínim interprofessional (SMI) als centres d’inserció laboral de persones amb discapacitat.
Dels 919,5 milions previstos per a aquest exercici, un total de 380 milions provenen de les arques del Govern central i els 539,5 milions restants d’aportacions directes de la Generalitat, segons ha detallat el conseller. L’increment d’aquest any, amb un escenari de pressupostos prorrogats tant a Madrid com a Barcelona, arriba per via de la Generalitat, que a l’exercici anterior hi va destinar 130 milions menys. Això s’explica per la fusió de les partides dels departaments de Treball i Afers Socials. "Entenem que la millor política social és una ocupació de qualitat", ha defensat El Homrani. El conseller ha lamentat l’absència de pressupostos, tant a escala estatal com autonòmica, i ha reconegut que la partida d’aquest any hauria sigut més gran en aquest cas.
Les persones en risc d’exclusió social són el col·lectiu que s’emporta una partida més gran d’aquests 919,5 milions d’euros, tenint en compte que aquesta computa la renda garantida de ciutadania, amb un total de 350,6 milions. Van seguits de la partida per a programes transversals en tots els col·lectius, amb 215 milions, i per a les persones amb discapacitat, 123 milions.
Orientadors en precari
L’estructura segons la qual s’organitzen les xarxes d’orientadors laborals al llarg dels diferents serveis de Catalunya es fonamenta en la temporalitat de la majoria d’ells. Tenen contractes d’obra i serveis vinculats a una subvenció que se sol renovar (o no) anualment. Això provoca una alta rotació en el sector, que una llei aprovada al Parlament de Catalunya el 2015 pretenia abordar.
El Parlament va aprovar el 2015 la llei 13/2015, que preveu mecanismes de concertació territorial amb altres administracions. Aquests permetran crear programes amb "una periodicitat màxima de quatre anys", tal com diu l’article 17. El conseller ha reconegut el retard que porta aquesta "assignatura pendent", tot i que també ha afirmat que aquest dimarts es va completar un dels últims tràmits i espera que els mecanismes de concertació ja estiguin en actiu de cara al 2020.
El Govern de Pedro Sánchez va aprovar en la passada legislatura dos plans de xoc contra l’atur, un d’enfocat als joves i un altre als aturats de llarga durada. Per a tots dos preveia dotar amb prou fons per desplegar per tot Espanya un xarxa de 3.000 orientadors laborals. Aquests fons estava previst que es discutissin amb les comunitats autònomes i s’assignessin en una conferència sectorial d’ocupació, que estava prevista per al mes d’abril però que a causa de l’avançament electoral no es va celebrar.
Segons han defensat des de la Generalitat, estan pendents d'aquests fons per implementar part de les polítiques actives d’ocupació que han presentat aquest divendres. També per dotar de més recursos els centres especials de treball (CET) per a persones amb discapacitat, de cara a pal·liar els efectes de la pujada de l’SMI. El Ministeri de Treball va anunciar per a aquesta matèria una dotació extra de 84 milions d’euros, a repartir entre les diferents comunitats, que tampoc ha arribat.