Per a la meitat dels europeus  diumenge  ja no és sinònim de descans. Les jornades considerades des de fa anys com a "atípiques" són una realitat cada vegada més freqüents en les economies de la Unió Europea (UE), tal com constata un informe publicat aquest dilluns per l’Organització Internacional del Treball (OIT), que analitza algunes de les principals economies mundials. Treballar almenys un dissabte al mes també és una tendència a l’alça a Europa, i freqüent en molts altres països, que actualment afecta un de cada tres europeus.  

Si bé les màquines es perceben com la gran amenaça per a milions de llocs de treball a tot el món, la mà d’obra clàssica –les persones– i les jornades maratonianes o les setmanes sense fi continuen sent una realitat molt present a tot el món. Segons constata l’informe de l’OIT, a la Xina i a la República de Corea més del 40% dels treballadors fa més de 48 hores a la setmana.

En altres països, que també es posen com a exemple del model neoliberal, com Xile, la xifra n’afecta més del 50% i a Turquia s’eleva a gairebé el 60%. Més èxit ha arrelat la jornada de 40 hores als Estats Units i al Vell Continent, ja que 'només’ el 19% dels nord-americans i el 15% dels treballadors europeus treballen més de 48 hores a la setmana.

No obstant, les jornades de més de 10 hores no són tan infreqüents, principalment entre els homes europeus, ja que el 40% dels entrevistats va afirmar que les fan habitualment. També són cosa principalment d’autònoms, ja que el 55% dels treballadors per compte propi amb empleats a càrrec i el 34% d’aquells que treballen només afirmen estar actius durant més de 48 hores a la setmana.

La fina línia entre lleure i negoci

La separació temporal entre lleure i negoci en les economies que estenen la jornada laboral durant gran part del dia és difusa, ja que aquells països que registren més hores de treball a la setmana també són les que concedeixen més permisos per absentar-se de la feina. A la República de Corea, on gairebé la meitat de la població treballadora supera les 48 hores setmanals, més del 70% dels ocupats es poden prendre una o dues hores de permís laboral per ocupar-se d’assumptes personals i familiars.

En canvi, en altres països que tendeixen a concentrar les seves jornades com els EUA o Europa, aquest percentatge oscil·la entre el 20% i el 40%. Els turcs són els que en surten més mal parats, perquè són els que tenen jornades més dilatades, però menys permisos.

Emportar-se feina a casa és una tendència generalitzada a tot el món, en un moment en què el dret a la desconnexió digital ha entrat a debat entre les empreses i els sindicats. Segons destaca l’OIT en el seu informe, almenys el 10% dels treballadors treballa en el seu temps lliure.

No saber on treballaràs demà

Una de les xacres que caracteritza al mercat laboral espanyol és el seu alt nombre de treballadors amb contracte temporal, que viuen amb la incertesa de si seran renovats o no. No obstant, i segons constata l’OIT, malgrat que Espanya va tancar el 2018 sent el país amb més índex de temporalitat (aquesta afecta un de cada quatre assalariats), la incertesa professional no és el seu patrimoni exclusiu. L’OIT constata que la inseguretat laboral és generalitzada i almenys el 30% dels treballadors enquestats informa que està en una feina sense perspectives de carrera.

Malgrat aquesta incertesa, això no entela el bon ambient que predomina en les diferents empreses de l’economia mundial. El 70% de tots els treballadors reporten un entorn social a la feina de gran recolzament i alts nivells de satisfacció amb els seus supervisors immediats.