ESTUDI D'ICSA I EADA

El mercat laboral manté el fre posat per a la igualtat de gènere

Els directius guanyen de mitjana el 16% més que les seves homòlogues femenines

Directives i empresàries, durant la seva preparació per incorporar-se a consells d’administració. / ROSER SALVAT

El mercat laboral reflecteix molt lentament les demandes socials i les dona tenen més dificultats que els homes a l’hora d’assumir protagonisme en les empreses espanyoles. És una de les conclusions de l’estudi realitzat per la consultora ICSA i EADA presentat aquest divendres a Barcelona. Segons aquest treball, les dones només ocupen el 16,2% dels càrrecs directius a Espanya, cosa que significa una millora de més de quatre punts respecte del 2016, que va assolir l’11,8%. Però en l’inici de la crisi –l’any 2008– les dones ocupaven gairebé el 20% dels càrrecs directius a Espanya.

La recuperació econòmica –amb creixements del PIB de més del 3% durant els últims anys– no ha suposat una reducció considerable ni del pes de la dona en les altes esferes empresarials ni una reducció clara de la bretxa salarial. 

La bretxa salarial continua sent del 16% (directius), 11,3% (quadros intermedis) i del 12,4% en el cas dels empleats. En xifres absolutes, la retribució mitjana actual d’un directiu és de 82.763 euros bruts anuals mentre que la de la seva homòloga femenina és de 71.271. L’any passat eren de 79.545 euros i de 68.072, segons el mateix estudi.

L’informe ‘Talent femení 2019. Diferències salarials i quota de presència femenina’, d’ICSA i EADA, s’ha elaborat a partir d’una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 persones empleades per compte d’altri a Espanya, captats a través d’enquestes directes i plataformes tecnològiques com www.cuantomepagan.com

Existeix una equació perversa que es va complir durant tot el període de crisi i que va suposar una reducció en la presència femenina directiva i un augment de la bretxa salarial. És a partir del 2016 quan la tendència s’inverteix però no amb la proporcionalitat esperada. No s’han recuperat els valors del 2008, quan les directives representaven gairebé el 20% i la diferència salarial era de l’11,9%. A la devaluació salarial produïda durant aquests anys, s’hi va afegir l’agreujant de gènere.

Indry Canchila, sòcia d’ICSA i responsable de l’informe, assegura que "tot i que es percep una millora, tant en les diferències salarials com en la presència femenina en llocs de direcció, és del tot insuficient".

Aline Masuda, professora de l’EADA Business School i col·laboradora de l’informe, assumeix que les xifres d’aquest any han millorat però els canvis són massa lents: "La crisi ens va tornar al model de gestió clàssic amb més control, rigidesa i la disponibilitat absoluta i és allà on les dones tenim les de perdre". Masuda considera que els avenços en polítiques d’igualtat "responen a la pressió social, però han de ser concrets i aplicables, com la recent ampliació del permís de paternitat. De tota manera, és preocupant l’aparició de grups que qüestionin obertament el tema".  Les autores de l’informe han mostrat la seva preocupació que determinats grups polítics qüestionin els avenços en matèria feminista. "La flexibilitat, la diversitat i la igualtat fan les empreses més competitives", opina Aline Masuda.

Equip directiu

Les dones representen el 8,6% de les directores generals en aquest país. Dins de les àrees funcionals clàssiques, sobresurt la presència femenina en recursos humans amb el 32,2%, seguida de la direcció financera amb un 19,5%. Canchila es pregunta si s’estan realitzant els canvis necessaris en les organitzacions i afirma que "l’empresa hauria de prendre més la iniciativa en el camp de la igualtat i no esperar simplement a complir les lleis que marqui l’Estat". 

Si es té en compte la mida de les empreses, les dones tenen especials dificultats per accedir a les companyies més grans. Mentre a les petites empreses el percentatge de dones en càrrecs directius és del 10,05% a les grans empreses aquest percentatge baixa fins al 2,05%. 

Àmbits d’actuació

Les dues expertes coincideixen a assenyalar que hi ha tres camps essencials on centrar els esforços: En educació i valors; en les estructures i els models de gestió; i al terreny legislatiu.