Durant 13 anys –des de juliol de 2004 fins a l’octubre de 2017– la multinacional Nike va mantenir pràctiques il·legals que van segmentar el mercat i van impedir a comerciants de productes subjectes a llicència vendre de forma transfronterera a altres països del’Espai Econòmic Europeu (EEE). Una situació que va afectar en divers grau els productes de marxandatge amb llicència amb marques de clubs com ara el FC Barcelona, el Manchester United, la Juventus,l’Inter de Milan il’AS Roma, així com algunes federacions de futbol. Per aquestes restriccions, la Comissió Europea ha imposat a l’empresa nord-americana una multa de 12,5 milions d’euros. 

“Són molts els aficionats que desitgen productes, com ara bufandes o jerseis, amb la marca del seu equip de futbol favorit. Nike va prohibir a molts dels seus llicenciataris vendre aquests productes de marca a un altre país, fet que restringeix l’oferta i augmenta els preus per als consumidors. Això és il·legal d’acord amb les normes de defensa de la competència”, ha anunciat la comissària de competència, Margrethe Vestager.

Els productes de marxandatge amb llicència són molt variats i inclouen des de tasses fins a bosses, roba de llit, papereria o joguines. Tots porten un o més logos o imatges protegits per drets de propietat intel·lectual, com ara llicències de marca o drets d’autor. A través d’un contracte de llicència, una part (un llicenciador) permet a una altra (un llicenciatari) utilitzar un o més dels seus drets protegits en relació amb un determinat producte per augmentar el nombre de productes al mercat i la seva cobertura territorial.

Tot i que l’activitat principal de Nike és el disseny i venda de calçat i equipament esportiu –inclosos els de clubs i federacions de futbol– la multinacional també autoritza a fabricar i distribuir els esmentats productes a terceres parts. I és en el context en el qual la multinacional ha sigut castigada amb una multa de 12,5 milions, tot i que s’ha beneficiat d’una reducció del 40% gràcies que va cooperar amb els serveis de la competència europeus.

Dos anys d’investigació

La investigació de Brussel·les va començar el juny de 2017 amb l’objectiu de determinar si certes pràctiques en matèria de concessió de llicències i distribució de Nike vulneraven les normes europees. La conclusió any i mig després és que els contractes de llicència i distribució no exclusius de Nike van infringir les normes. Per començar, la multinacional de venda d’equipament esportiu va imposar una sèrie de mesures que restringien les vendes fora del territori dels llicenciataris, tals com clàusules de prohibició d’aquest tipus de vendes, obligació de remetre les comandes de vendes de fora del territori a Nike i clàusules de doble imposició de cànons a les vendes fora del territori.

A més, Nike va adoptar mesures indirectes per aplicar les restriccions a les vendes fora del territori, com l’amenaça als llicenciataris de posar fi al contracte per vendes fora del territori, la denegació del subministrament d’hologrames de “productes oficials” si sospitava que les vendes podien dirigir-se a altres territoris de l’EEE i la realització d’auditories per garantir l’observança d’aquestes restriccions.

Mesures directes i indirectes

Finalment, en alguns casos, Nike va utilitzar els llicenciataris principals de cada territori per concedir subllicències per a l’ús dels diferents drets de propietat intel·lectual a terceres parts. Per garantir la pràctica al llarg de la totalitat de la cadena de distribució, Nike va imposar mesures directes i indirectes als llicenciataris principals amb què els va obligar a circumscriure’s als seus territoris i a aplicar restriccions als seus subllicenciataris.

També va incloure clàusules que prohibien explícitament als llicenciataris subministrar productes de marxandatge a clients, sovint venedors al detall, que poguessin estar venent fora dels territoris assignats. A més d’obligar els llicenciataris a incloure al seu torn aquestes prohibicions als seus contractes, Nike intervenia en ocasions per assegurar-se que els detallistes (botigues de roba, supermercats, etc.) deixaven d’adquirir productes d’altres llicenciataris a altres territoris de l’EEE.