La renovada Hàbitat Immobiliària ha anunciat aquest dimarts que invertirà 500 milions d’euros fins al 2021 (120 milions el 2018) en la compra de sòl per construir unes 9.000 vivendes amb l’objectiu de "créixer i assolir el lideratge al mercat residencial" espanyol. Així ho ha inclòs la companyia, de 65 anys d’història i que compta amb Juan María Nin (exconseller delegat de Sabadell i CaixaBank) com a president no executiu, en el seu primer pla de negoci des que el fons Bain Capital va aconseguir el seu control el desembre passat.

La firma tancarà aquest any amb 270 vivendes entregades, una facturació de prop de 100 milions d’euros i un resultat brut d’explotació (ebitda) positiu. En l’actualitat compta amb 1.400 vivendes en fase de comercialització, que espera que siguin 2.000 abans que acabi el 2018, i el seu objectiu és arribar a una "velocitat de creuer" d’entregar-ne unes 2.000 a l’any a partir del 2021 per situar-se "entre les grans immobiliàries espanyoles", segons ha explicat el seu conseller delegat, José Carlos Saz.

Bombolla i fusions

L’executiu ha admès que hi ha "molta activitat" al mercat immobiliari, així com un "escalfament" de preus a Madrid i Barcelona per la falta de sòl provocat pels ajuntaments. No obstant, ha qualificat de "precipitat" parlar que s’està generant una nova bombolla i ha afirmat que la demanda ha estat "continguda molts anys".

Per la seva banda, Brad Palmer, director gerent i cap de les operacions per a Europa de Bain Capital Credit, ha assegurat que la seva firma està centrada en el fet que Hàbitat es dediqui a "comprar sòl, mantenir un bon equip professional i donar el millor producte als clients". Ha considerat prematur, per tant, parlar d’una sortida a borsa o de la venda de l’entitat, tot i que no ha descartat que es produeixi un procés de fusions al sector per com està de "fragmentat".

Impost de les hipoteques

Nin, d’altra banda, ha admès que la suspesa sentència del Tribunal Suprem que podria obligar els bancs, en lloc dels clients, a pagar l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques "és una qüestió que conjunturalment sí que pot tenir cert impacte, que la gent retingui o no retingui una decisió de compra a l’espera d’una decisió tan transcendent com la del Tribunal Suprem, però és una cosa de tipus conjuntural, perquè el mercat després naturalments’estabilitza i recupera", especialment perquè "el mercat de la vivenda a Espanya tira amb força i les previsions en els pròxims mesos són d’una demanda estable".

El tribut, ha admès, és "un cost més" de la vivenda, com el sòl o la construcció, per la qual cosa té relació directa en el preu de venda: "Si els impostos pugen o baixen, els preus poden pujar o baixar". Així mateix, ha defensat que l’"estabilitat" jurídica és un valor apreciable pels agents econòmics, tot i que ha afegit que "el fenomen de la retroactivitat està també contemplat, amb les condicions lògiques", en el cas que o bé els bancs o bé Hisenda hagin de tornar als clients d’una hipoteca en els últims anys l’abonat per l’impost.