Tenir una vivenda a nom d’una societat, com el ministre de Ciència, Pedro Duque amb un xalet a Xàbia (Alacant), no és una cosa il·legal, sempre que els qui la disfrutin en paguin una lloguer de mercat. Ara bé, és una manera d’amagar actius i de buscar la manera de pagar els mínims impostos possibles, que no és accessible per a tots els contribuents. 

"Si és per a ús privatiu, el que és legal és que hi hagi un contracte de lloguer entre els socis i la societat amb una renda de mercat", explica Josep Maria Noguera, assessor fiscal i membre del gabinet d’estudis del’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears.

Aquesta és la clau, ja que, en aquest cas, l’ingrés el rep la societat, que tributa per aquest i els qui el paguen, no se’l poden deduir com a despesa.

Si no és així, l’arquitectura societària serveix per estalviar-se IRPF i el 25% de l’impost de societats, afirma Joan Pons, advocat, assessor fiscal i soci d’ETL Global.

Com a persona física, una vivenda que no s’ha posat de lloguer ha de tributar pel 2% del valor cadastral en l’IRPF en concepte d’imputació de renda o l’1,1% si aquest valor ha sigut recentment revisat, recorda Pons.

Respecte a l’objecte social, aquest sol ser ampli, expliquen els experts. En el cas de Duque i la seva dona, María Consuelo Femenía, l’objecte social de Copenhaguen Gestores de Inmuebles, SL és el de "promoció, construcció i venda d’immobles", així com el de "gestió i assessorament en operacions immobiliàries", una definició que engloba des de l’explotació comercial de vivendes fins al seu ús privatiu, és a dir, a càrrec dels socis.