Luis Fuertes, que va ser primer secretari general dela UGT  de Catalunya després de la dictadura franquista, entre els anys 1976 i 1982, ha mort als 70 anys, segons ha informat el sindicat.

Nascut a Boisán, a la província de Lleó, el 1948, Fuertes es va instal·lar a Barcelona amb tot just 20 anys i va començar a treballar a l’empresa Hispano-Olivetti, on va ser membre de la comissió obrera de la fàbrica.

El 1968 es va afiliar a UGT i va reorganitzar la Federació del Metall de Catalunya. El 1972 i el 1974 va ser suspès de sou i feina dues vegades per organitzar vagues.

Fuertes va ser escollit secretari general de la UGT de Catalunya el 20 de juny de 1976 i va donar un impuls al rejoveniment del sindicat: molts dels quinze membres del nou secretariat nacional, amb Luis Fuertes al capdavant, havien nascut durant la postguerra i, en alguns casos, a l’estranger.

També va ser diputat en el Congrés per Barcelona (Grup Parlamentari Socialistes de Catalunya) en la primera legislatura, entre el 1979 i el 1982.

UGT ha expressat avui el seu condol als familiars i amics de Fuertes, de qui ha destacat el seu "paper primordial" com a "home clau en la reconstrucció del sindicalisme en una etapa essencial com els anys posteriors a la dictadura" franquista, i ha manifestat la seva "ferma voluntat de continuar el seu llegat".

Luis Fuertes va treballar també cinc anys a Sindicalistas Solidarios com a cooperant en diversos projectes d’enfortiment de les organitzacions sindicals llatinoamericanes en la seva lluita per un treball digne per a tothom.

En els últims anys havia realitzat aquesta tasca en un programa de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a l’enfortiment sindical a l’Amèrica Llatina.