En una reunió extraordinària, amb diversos mesos de retard per la crisi política de Catalunya, i coincidint amb l’aniversari del president Mariano Rajoy, el Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei de Pressupostos del 2018 que, entre altres qüestions, pretén calmar col·lectius mobilitzats contra els ajustos com els pensionistes, els funcionaris, les forces de seguretat de l’Estat, els ajuntaments o el món del cinema. 

El projecte també incorpora una nova rebaixa fiscal a l’IRPF per a treballadors, famílies i discapacitats, amplia a cinc setmanes el permís de paternitat i introdueix un complement salarial per a joves a compte de diners europeus. 

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va sorprendre ahir amb l’anunci  d’una pujada del 3% per a les pensions mínimes, un punt per sobre del 2% que havia anticipat el dia anterior el president de Ciutadans, Albert Rivera, en una roda de premsa en què el líder taronja va presumir d’haver forçat el Govern a millorar les pensions. 

«Els projectes els presenta el Govern», va afirmar Montoro amb to reprovatori a Rivera, abans d’anunciar 1.000 milions més per als pensionistes. El ministre va recordar que va ser el mateix Rajoy qui va anunciar una pujada addicional per a les pensions mínimes i de viudetat al Congrés el 14 de març.

L’acord pressupostari amb Ciutadans, però, no garanteix l’aprovació del projecte de llei al Congrés dels Diputats. El necessari suport del PNB depèn del desbloqueig de la situació política a Catalunya i el posterior aixecament de l’article 155 de la Constitució a la comunitat.

En la roda de premsa posterior a la reunió el Consell de Ministres, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va apel·lar a «la responsabilitat» de tots els grups per tirar endavant uns comptes que «beneficien a tothom i no perjudiquen a ningú».

Més creixement

«Aquests són els Pressupostos dels pensionistes, dels funcionaris i dels treballadors amb rendes baixes», va resumir Montoro en la mateixa roda de premsa, en què també va comparèixer el ministres d’Economia, Ramón Escolano. 

Els comptes del 2018 es recolzen sobre un quadro macroeconòmic amb unes previsions que van ser revisades a l’alça ahir. El Govern preveu ara que l’economia creixerà el 2018 el 2,7%, quatre dècimes més que en la seva última previsió, de novembre, quan l’Executiu va baixar la seva estimació al 2,3% per la incertesa a Catalunya. Ara és precisament la «normalització» prevista per a Catalunya el que justifica la revisió a l’alça del creixement. 

En tot cas, el quadro del Govern reflecteix una certa desacceleració de l’economia espanyola respecte al 2017, quan el PIB va pujar el 3,1%. També es desaccelera el ritme de creació de l’ocupació, que passa del 2,8% al 2,4%. Amb tot, segons el ministre Escolano, el 2018 es tancarà amb 475.000 llocs de treball més en l’enquesta de població activa (EPA) fins a arribar a una xifra pròxima als 19,5 milions d’ocupats. La xifra d’aturats es reduirà, previsiblement en 339.000 persones, de manera que la taxa d’atur podria baixar al 15% de la població activa a finals del 2018 (davant el 17,5% del 2017). 

Excés d'optimisme

Les grans xifres del projecte inclouen el mateix sostre de despesa aprovada el juliol passat, del qual es deriva un pressupost no financer per a l’Estat de 154.436 milions, l’1,6% més que el 2017 (inclòs el finançament d’administracions territorials).

Per finançar aquesta despesa i, al mateix temps afavorir que el dèficit del conjunt de les administracions públiques baixi del 3,1% al 2,2% del PIB aquest any, Montoro ha realitzat una previsió d’ingressos amb un creixement del 6% respecte al 2017. En particular es preveu que els ingressos per IRPF pujaran el 6,5% malgrat incorporar una rebaixa de 2.000 milions per a treballadors i famílies. Montoro va negar «optimisme» en les xifres i va confiar en la pujada de salaris per millorar els ingressos.

El mateix Banc d’Espanya ha qüestionat el compliment de l’objectiu de dèficit el 2018 davant les mesures de més despesa i menys impostos anunciades. Davant aquesta crítica, el ministre Escolano es va limitar a fer valer la «credibilitat» que s’han guanyat els comptes espanyols a Europa en els últims anys. Tant la patronal CEOE, com els tècnics d’Hisenda de Gestha i el PDCat van qüestionar l’excés d’optimisme en els ingressos de l’Estat.