El Ministeri d’Hisenda ha remès cartes a onze comunitats autònomes en què ha detectat un risc d’incompliment de la regla de despesa i a les quals reclama dades sobre ajustos previstos –en uns casos– o mesures preventives –en altres– que garanteixin el tancament del 2017 dins de l’objectiu marcat per l’Executiu. La regla de despesa per al 2017 estableix que el pressupost no pot créixer per sobre del 2,1% respecte a l’exercici anterior, ni tan sols en el cas que els ingressos principals ho poguessin permetre. Les missives, firmades per la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro, el 5 de desembre passat, estan dirigides als interventors generals de Catalunya, Andalusia, País Valencià, Balears, Navarra, Castella-la Manxa, Cantàbria, Extremadura, Madrid, Múrcia i Aragó.
En la carta dirigida a la interventora general de la Generalitat de Catalunya, Rosa Vidal, el ministeri relata que, segons les últimes dades publicades el 28 de novembre passat a la Central d’Informació Economicofinancera de les Administracions Públiques, la despesa computable a efectes del càlcul de la regla de despesa estava creixent el 3,2% a la comunitat, per sobre de la taxa de referència del 2,1%. En la missiva, el Ministeri admet que de l’últim informe mensual se’n desprèn «un possible compliment» de la regla.
Atenent a aquesta doble circumstància, Hisenda reclama a la interventora que relati «les causes determinants de la desviació» que es va produir i de «les mesures que tingui previst adoptar la Comunitat per a la seva correcció abans del tancament del present exercici», en al·lusió a la possible necessitat de nous ajustos de la despesa.
La consellera andalusa d’Hisenda, María Jesús Montero, va qüestionar les dades d’Hisenda que atribueixen a la comunitat un augment de la despesa del 2,8%, ja que –segons ha dit en roda de premsa– no hi ha cap «transparència sobre com es computa la regla de despesa». Montero sospita que l’Estat pugui estar imputant a les comunitats «una part de la despesa del Govern central que no ens correspon».
Mesures disciplinàries
En la major part de les missives es recorda a les comunitats que l’incompliment de la regla de despesa o de les exigències d’informació donaria lloc a l’adopció de les «mesures coercitives» previstes en la llei d’estabilitat pressupostària, que poden anar des d’una vigilància més gran sobre els comptes –com va passar a l’Ajuntament de Madrid– fins a la imposició d’una multa de fins al 0,2% del PIB local (una mesura extrema encara sense estrenar). Aquesta advertència no apareix en les cartes remeses a Madrid, Balears o Navarra, malgrat que aquestes dues últimes anoten els creixements més grans de la despesa pressupostària (7,5% i 6,9% respectivament), que tripliquen de sobres el límit del 2,1%.