El culebró de la reforma de l'estiba ha viscut aquest dijous el seu últim capítol. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat per tancat el contenciós contra Espanya degut a la tardança del govern a liberalitzar el sector de l'estiba. Finalment, la multa a tant alçat a què hauran de fer front les autoritats espanyoles pels endarreriments en la reforma puja a tres milions d'euros, una quantitat substancialment inferior a l'import que demanava la Comissió Europea, que superava els 25,8 milions.
El conflicte entre Brussel·les i Madrid va començar l'any 2011 quan la Comissió Europea va determinar que la legislació espanyola sobre ports vulnerava el principi de llibertat d'establiment recollit al Tractat de la UE. Llavors va començar un llarg procés de cartes i advertències que es va acabar amb una condemna inicial a Espanya l'11 de desembre del 2014.
Els jutges europeus van considerar llavors que les autoritats espanyoles havien incomplert les seves obligacions perquè la llei imposava a les empreses d'altres estats membres que volguessin desenvolupar l'activitat de manipulació de mercaderies als ports espanyols d'interès general a inscriure's en una societat anònima de gestió d'estibadors portuaris (Sagep) i, si era procedent, a participar en el capital i contractar amb caràcter prioritari treballadors d'aquesta societat, alguns d'ells amb caràcter permanent.
PETICIÓ DE MULTA MILIONÀRIA
Espanya hauria d'haver adoptat mesures i resolt la situació denunciada en la sentència per al 20 de setembre del 2015 com a data límit. L'estiu del 2016 la Comissió Europea va constatar que no ho havia fet i va rellançar un segon procediment d'infracció contra Espanya, amb una petició de multes. Concretament, l'Executiu comunitari va reclamar una sanció a tant alçat de 27.522 euros diaris des del pronunciament inicial del tribunal, l'11 de desembre del 2014, i 134.107 euros més al dia a partir de la publicació de la segona sentència.
Després de mesos de conflicte, la reforma es va aprovar el 14 de maig del 2017 per mitjà d'un reial decret que va acabar amb l'obligació que tenien les estibadores de participar en la Sagep. Com a conseqüència, la segona part de la multa va decaure però no la primera. Aquest dijous, els jutges europeus han conclòs que Espanya efectivament no va adoptar les mesures necessàries a temps per executar la primera sentència, que l'incompliment s'ha de considerar “greu” i que va persistir “durant un període de temps significatiu”. Ni més ni meys que 29 mesos.
Segons la sentència, les autoritats espanyoles van justificar el retard per dificultats internes relacionades amb la dissolució del Parlament nacional i amb el fet que el Govern estigués en funcions. Els jutges adverteixen que aquests arguments “no es poden acceptar” perquè un Estat membre no pot invocar disposicions, pràctiques ni situacions del seu ordenament intern per justificar l'incompliment de les seves obligacions.
El tribunal europeu conclou, no obstant, que Espanya va actuar de bona fe i va cooperar estretament amb la Comissió durant el procediment administratiu. Per això, i encara que la quantia de la multa sol·licitada per l'Executiu comunitari superava fins al moment els 25,8 milions d'euros, els jutges han optat per ser magnànims i imposar una xifra molt inferior: tres milions d'euros. Una petita estirada d'orelles davant el cop que hauria suposat la sanció que demanava Brussel·les.