Les claus per fer el millor currículum i ser l'escollit/da per a un lloc de treball són una mica diferents segons el país de què es tracti. En termes legals i incorporació de dades privades la situació també és variada. Aquests són alguns dels elements a tenir en compte a Alemanya, on prima oferir dades contrastables.
Des de fa dècades Alemanya s'ha convertit en un pol d'atracció laboral. Amb una societat formada, amb poc atur però envellida, el principal motor econòmic d'Europa necessita nova mà d'obra. Però trobar feina també pot ser una tasca dificilíssima. La Lebenslauf (currículum en alemany) és el primer pas per a l'ocupació.
OPCIONS VOLUNTÀRIES
Segons els experts, el 'curriculum vitae' ha d'incloure la informació de contacte del subjecte i una llista completa de la seva experiència acadèmica i professional, del nivell d'idiomes que parla i aquells coneixements que puguin relacionar-se amb la feina a què s'opta, com el permís de conduir. L'ús d'una fotografia, que en alguns països és subjecte de controvèrsia per la possible discriminació que pot existir per la imatge, és una opció voluntària que depèn de qui demana una feina. La llei de privacitat empara els ciutadans que no vulguin mostrar la cara.
Actualment, fins i tot es permet l'opció del que es coneix com a currículum anònim, en què a més de no incloure una imatge de la cara el subjecte pot decidir no especificar la data de naixement. D'aquesta manera s'evita que l'empresa o particular que busca contractar una persona no pugui discriminar l'aspirant per raons que tenen ben poc a veure amb les seves capacitats intel·lectuals, com l'edat o l'aspecte físic. Tot i així, aquesta mesura segueix sent opcional, de manera que molts acaben optant per una opció tradicional que pot ser rebuda amb més bons ulls.
PREFERÈNCIES DE LES EMPRESES
Seguint el model sobri i racionalista alemany, les empreses prefereixen els currículums en què es presentin dades contrastables sobre el perfil del subjecte i una descripció lliure de declaracions subjectives per les quals creu que pot ser la peça perfecta per a la feina sol·licitada.
A diferència del model anglosaxó, a Alemanya es prefereix esquivar un llistat sobre interessos o aficions, que es pot considerar com a superflu. Així, el funcionament usual també rebutja informació personal com la religió, l'afiliació política o propensió ideològica o l'estat de salut.