L’últim intent per crear una base imposable comuna consolidada de l’impost de societats a la Unió Europea (UE) es va produir fa un lustre, però va acabar bloquejat al Consell a causa de l’oposició de diversos governs europeus. L’Executiu comunitari va tornar a ressuscitar ahir el projecte amb una nova i ambiciosa iniciativa amb la qual pretén posar límit a l’enginyeria fiscal de la qual s’aprofiten les grans empreses per reduir al mínim les seves contribucions i millorar la transparència fiscal.
El nou paquet neix amb la idea que les empreses paguin allà on generen els seus beneficis i s’evitin conflictes d’interès entre les hisendes públiques dels 28. La proposta no aspira a harmonitzar l’impost de societats –que oscil·la entre el 10% de Bulgària i el 38% de França–, però sí a establir paràmetres comuns per calcular la base imposable.
La novetat del nou paquet radica en el fet que l’estratègia s’aplicarà en dues fases per esquivar el bloqueig dels governs i facilitar les discussions. En una primera etapa es crearà una base comuna amb criteris comuns per calcular la base imposable, el primer pas per avançar cap a una certa harmonització fiscal. Així hi haurà menys llacunes i les multinacionals tindran més dificultats a trobar les bretxes que els permetin tributar menys del que haurien de tributar.
SEGONA ETAPA / Brussel·les ha optat, en canvi, per deixar per a una segona etapa la part més polèmica i ambiciosa del paquet: obligar les grans empreses a consolidar els seus resultats –beneficis i pèrdues– en una sola societat, de manera que hi hagi total transparència sobre quants ingressos tenen o quants impostos paguen a la UE. La idea és fer obligatòria aquesta base a les empreses amb uns ingressos consolidats anuals d’almenys 750 milions, fet que permetrà captar el 64% de les companyies que fan negocis a Europa, especialment aquelles que operen de forma transfronterera. Per a les més petites serà voluntària.