El judici de les targetes 'black' de Caja Madrid i Bankia es reprèn aquest dimarts amb la declaració de l'expresident de les dues entitats, Rodrigo Rato. La seva declaració, en principi, seguirà la línia del seu antecessor en el càrrec, Miguel Blesa, que divendres va inaugurar els interrogatoris dels 65 acusats que seuen al banc dels acusats per haver destinat a despeses personals més de 12 milions d'euros de l'entitat entre el 2003 i el 2012 (les despeses anteriors van prescriure). Aquestes són les principals preguntes que haurà de respondre qui va dirigir el Fons Monetari Internacional (FMI).
1. ¿Amb quina finalitat es van distribuir les targetes opaques entre consellers i alts directius de l'entitat? Si les targetes obeïen a despeses de representació o eren retribucions fixes de les que disposaven els consellers i alts directius de Caja Madrid i Bankia és la clau per poder demanar-los explicacions pel seu ús per a despeses personals. Blesa va sostenir divendres que es tractava de retribucions, per la qual cosa els beneficiaris podrien utilitzar-les, com van fer, en el que volguessin.
2. ¿En quina acta del consell d'administració de l'entitat o en quins estatuts apareixen aquestes targetes? Blesa va sostenir divendres davant la Secció Quarta Penal de l'Audiència Nacional que el jutja que les targetes van ser emparades pel consell d'administració de 24 de maig de 1988 i de 30 d'octubre de 1995. El fiscal Alejandro Luzón sosté que aquests acords només preveien targetes per a despeses de representació, mai per a retribucions.
3. ¿Qui decidia qui era beneficiari d'una d'aquelles targetes? En la mateixa línia que previsiblement mantindrà Rodrigo Rato, Blesa va sostenir que s'havia delegat en el president de l'entitat decidir qui podia tenir targeta i quina era la seva quantia.
LÍMITS D'ÚS
4. Si es tractava d'una retribució, ¿per què alguns mesos, coincidint amb Nadal o l'estiu, els consellers demanaven que se'ls apugés el límit? Segons Blesa, ell s'encarregava de fixar la quantia total anual, però l'increment del límit dispositiu només corresponia a l'operativa de poder disposar de més diners en un moment puntual i després s'ajustava la resta de mesos. El fiscal va discrepar d'ell i li va recordar que alguns augments de límit es produïen a finals d'any, i per això mal es podia ajustar en mesos següents una despesa anual.
5. ¿Per què alguns beneficiaris de les 'black' podien treure efectiu i altres no, si es tractava de retribucions? Aquesta és una de les preguntes que Rato haurà de preparar-se més que el seu antecessor en el càrrec. Blesa va dir ignorar aquesta circumstància i el fiscal li va recordar que així ho havien declarat els usuaris de les targetes davant el jutge instructor, Fernando Andreu.
6. Si eren retribucions, ¿per què no s'incloïen al certificat d'havers que l'entitat enviava a finals d'any? Blesa va assegurar que ell no va saber que no apareixien registrats en el certificat d'havers fins que va conèixer els informes de Bankia que van constatar l'escàndol, i que tant ell com els altres acusats estaven “en la creença” que hi estaven inclosos com altres retribucions en espècie.
DESCONEIXEMENT D'HISENDA
7. ¿Per què no es declaraven a Hisenda? La principal línia de defensa passa aquí per culpar l'entitat de no haver-ho fet, malgrat que, segons Blesa, la seva utilització era “transparent” i podia ser coneguda pel Banc d'Espanya, la CNMV i els auditors que revisaven els comptes de l'entitat.
8. ¿En què es va basar per seguir amb la pràctica posada en marxa per Blesa? Segons el fiscal, quan Rato va assumir la presidència de Caja Madrid, el gener del 2010, el llavors director general Financer i de Mitjans, Ildefonso Sánchez Barcoj, li va explicar com s'utilitzaven els plàstics i ell va decidir mantenir el sistema.
9. ¿Què el va portar a estendre aquesta pràctica de Caja Madrid a les altres sis caixes amb què es va constituir Bankia? El ministeri públic sosté que al ser nomenat president de Bankia el 15 de juny del 2011, Rato va decidir que els consellers executius i directors generals procedents de Caja Madrid (ell mateix, Manuel Fernández Norniella, Matías Amat i Sánchez Barcoj) conservessin les seves targetes. L'hi va oferir a Francisco Servando Verdú, que la va rebutjar. Així està acusat de, “sense acord previ ni suport legal”, traslladar a la nova entitat una pràctica aliena a les caixes que es van unir llavors per constituir el Banco Financiero y de Ahorros (BFA).
10. ¿Com justifica els 2,7 milions d'euros gastats amb les 'black' sota la seva presidència? El fiscal demana que Rato sigui condemnat a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda i que indemnitzi Bankia o el FROB amb 2.694.850 euros per les despeses generades amb les targetes que va autoritzar. L'ex vicepresident del govern ha tornat 98.837 euros dels 99.054 que ell mateix va gastar amb la seva.