Ala Generalitat de vegades en fan broma: «¿Caldrà demanar permís a l’Estat per encendre la llum?». Encara que sembli una exageració il·lustra la situació en què, després d’una legislatura, el Govern de Mariano Rajoy ha deixat les competències autonòmiques en matèria d’electricitat i energia en general.

Una sentència del Tribunal Constitucional (TC) avançada per aquest diari ha avalat aquest procés al rebutjar una sèrie d’impugnacions de la Generalitat per invasió de competències. El fet que la decisió tingués dos vots particulars, un d’ells de la magistrada ponent de la sentència, Adela Asua Batarrita, fa pensar al Govern català que «es va forçar la interpretació de la llei per arribar al resultat» desitjat pel Govern central. La resolució de l’alt tribunal consagra, a judici de l’Executiu autonòmic, «el buidat de les competències autonòmiques i l’inici d’un procés de recentralització en matèria d’energia».

I no és més que una mostra dels conflictes de competències que la Generalitat té oberts amb l’Administració central i que afecten un mínim de 15 lleis i normes de diferent rang que regulen aspectes d’un sector tan estratègic com el de l’energia. Uns són a través del TC i altres per la via contenciosa administrativa.

L’allau de plets afecta matèries que abracen des de la producció d’energia elèctrica a partir d’energies renovables, com ara l’eòlica o la solar, fins a la metrologia o la metodologia per al càlcul de la retribució de l’activitat de distribució, així com una regulació «exhaustiva» de l’autoconsum.

El pols davant el Constitucional també afecta les regulacions relacionades amb la pobresa energètica, que l’Estat va portar davant l’alt tribunal, o el reial decret-llei que va consagrar la indemnització als promotors del magatzem de gas Castor, paralitzat després de produir-se sismes a l’àrea adjacent.

«VOLUNTAT CENTRALISTA»

«La situació ho diu tot sobre l’esperit i la voluntat del Govern de Madrid a l’hora de regular: hi ha una clara voluntat centralista, que vulnera fins i tot les competències autonòmiques, sense diàleg ni negociació», diu Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat.

Assegura que la Generalitat «treballa per defensar les competències que entén que Catalunya ha de poder exercir i també per a un model energètic diferent, que contribueixi a la competitivitat de les empreses i al benestar de les persones». I és que, segons el seu parer, «l’Estat ha apostat per un model energètic erroni, i a més a més ha aprofitat el desplegament d’aquest model per centralitzar competències que Catalunya té reconegudes. La recent sentència del TC, que es refereix a diversos articles de la llei del sector elèctric, dóna la raó a l’Estat. La impugnació es va produir per preservar competències autonòmiques.

CENTRALS DE GENERACIÓ

Entre els punts que l’alt tribunal avala destaca el fet que les autoritzacions de centrals de generació de més de 50 megawatts (MW) depenen únicament de l’Estat i no pas de la Generalitat. En opinió de l’Executiu català, això resta a l’autonomia capacitat per poder regular les seves necessitats energètiques, afectin o no altres territoris.

Un altre punt impugnat es referia al fet que les protestes i les queixes dels consumidors, encara que siguin persones físiques, s’han de cursar a través del Ministeri d’Indústria, «independentment d’on es trobin ubicats aquests usuaris». I això malgrat que Catalunya compta amb competències sobre distribució elèctrica amb qüestions com la qualitat del subministrament.

Així mateix, es consagra la competència plena de l’Estat en matèria d’autoconsum energètic o la regulació del conjunt dels drets i les obligacions de les distribuïdores elèctriques, «sense deixar marge de regulació autonòmic, a pesar que és un aspecte que afecta l’activitat de distribució que es porta a terme dins de l’àmbit territorial de Catalunya». A judici de l’Executiu català, el resultat de la sentència del tribunal «és una interpretació de la Constitució molt forçada».

En les seves argumentacions, l’advocada de la Generalitat assegurava que els preceptes de la llei del sector elèctric impugnats «vulneren l’ordre constitucional de distribució de competències en la mesura que no podrien ser considerats materialment bàsics, ni des de la perspectiva de les competències estatals en matèria d’energia elèctrica de l’article 149.1.22 CE, ni des de la de les bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica de l’article 149.1 .13 CE, amb la conseqüència que es vulneren les competències autonòmiques de l’article 133 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya».