El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la llei i el decret que regulen l’impost català als bancs en dues sentències en què estima els recursos presentats contra aquest tribut pel Govern de Mariano Rajoy. Economia preveu repartir aquest any 316 milions d’euros a les comunitats autònomes per un impost similar que va aprovar el Govern central el juliol del 2014.
La crisi econòmica va obligar les autonomies a buscar noves fórmules d’ingressos. El 2012, la Generalitat –igual que altres governs– va establir mitjançant un decret llei una taxa als dipòsits de les entitats de crèdit a Catalunya. Aquesta mesura va ser recorreguda per l’Executiu central i suspesa per l’alt tribunal, encara que el maig del 2013 va aixecar la suspensió. La llei del Parlament de l’any passat també estava suspesa pel Constitucional des del mes de gener passat. Ara, l’alt tribunal declara els dos acords inconstitucionals després d’avalar en una altra sentència la decisió del Govern d’imposar aquest impost als bancs el 2014.
El TC explica que l’impost català és «similar» a l’aprovat pel Ministeri d’Economia en «el fet imposable, la base imposable i els contribuents». I que només es diferencia en «la quota tributària, i les deduccions» que s’apliquen a les entitats bancàries que tenen la seu social a Catalunya. La llei catalana establia una taxa de fins al 0,5% dels dipòsits bancaris.
Per aquests motius, l’alt tribunal declara inconstitucional aquest impost a l’entendre que una norma autonòmica no pot contradir el que estableix una llei estatal. A més, el Constitucional anul·la el decret aprovat per la Generalitat el 2012 que establia aquesta taxa. En aquest cas, els magistrats no entren en el fons de la qüestió, ja que analitzen els aspectes formals, és a dir, si la creació d’impostos es pot aprovar mitjançant un decret i no amb una llei.
EXIGÈNCIA ESTATUTÀRIA / El TC rebutja aquesta última possibilitat, a l’entendre que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya exigeix que «la incidència sobre l’esfera vital de les persones» la imposin «els que les representen», és a dir, el Parlament. Per això, acusa el Govern d’«haver infringit» aquesta «exigència estatutària».
El Ministeri d’Hisenda té previst recaptar amb aquest tribut 316 milions d’euros aquest any. El març passat va repartir 187,1 milions entre les comunitats autònomes, dels quals a Catalunya en van correspondre 32,2 milions, informa Max Jiménez.
Aquest pagament es va realitzar a compte i corresponia al 50% de la recaptació prevista per aquest gravamen de 0,03% amb data 31 de desembre del 2014.