"Si un estat hagués invertit 300 milions en la companyia, Spanair seguiria viva en aquest moment". Ferran Soriano, expresident de Spanair, ha atribuït a la falta de finançament en un moment econòmic complicat la desaparició de la companyia aèria que havia de fer de l'aeroport de Barcelona un 'hub' --centre d'interconnexions-- intercontinental.
En aquest sentit, ha recordat durant la seva compareixença a la comissió del Parlament de Catalunya que investiga la fallida de l'aerolínia, que Iberia va rebre fins a 2.300 milions d'ajudes públiques per mantenir la seva activitat, mentre que la companyia que dirigia va arribar a rebre només 180 milions d'euros procedents de les administracions públiques, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona. "Si Spanair hagués rebut només un 20% de les ajudes públiques que va rebre Iberia, Spanair seguiria volant".
Soriano ha repetit en diverses ocasions que si els accionistes de la companyia, representants del sector públic i privat, haguessin aportat més capital al projecte, aquest podria haver aconseguit els objectius que s'havia fixat de fer vols intercontinentals amb l'entrada d'un soci industrial. I aquest objectiu no es va poder complir perquè la Generalitat, a través de la Conselleria d'Economia que dirigia Andreu Mas-Colell, va decidir no aportar més diners a la companyia --tampoc els socis privats--.
DENÚNCIA A BRUSSEL·LES
L'expresident de l'aerolínia, a més, ha atribuït el tancament de la companyia a la denúncia interposada per Vueling i Ryanair a la Unió Europea perquè les aportacions públiques a la companyia es podien considerar ajudes d'Estat. "En aquell moment negociàvem l'entrada de Qatar Airways i ja s'havia redactat el contracte per a la compra del 49% de la companyia perquè aportés 150 milions d'euros. Aquella denúncia va fer que Qatar es retirés del projecte perquè no volia complicacions amb la UE", ha contestat Soriano a una pregunta del representant d'ICV-EUiA a la comissió parlamentària.
Soriano també ha dit que la companyia va negociar l'entrada amb altres possibles socis industrials que no es va arribar a concretar perquè van trobar altres opcions amb altres ciutats europees, com Berlín i Roma. Però ha destacat que les condicions del mercat en aquell moment també van contribuir a les dificultats de la companyia. "Si el preu del petroli hagués estat a 50 euros, com ara, segurament hauríem tingut beneficis", ha apuntat en un moment de la seva intervenció a la comissió, que ha realitzat per videoconferència des de Manchester, on viu i treballa en aquest moment.