La devaluació interna que ha patit Espanya durant la crisi, com a alternativa a la devaluació monetària, és una evidència a mesura que apareixen nous estudis i indicadors. La crisi ha fet estralls no solament amb un augment històric de la xifra de desocupats, sinó també dels treballadors pobres. Les retallades salarials han incrementat un 23,9% el nombre d'empleats en risc de pobresa, fins a situar-lo en 543.000 persones ocupades, segons un informe de la UGT de Catalunya.
En general, la proporció de ciutadans de la comunitat autònoma que pateixen directament la pobresa o que estan al caire de l'abisme ha crescut del 14,3% al 20,1%, és a dir, 5,8 punts quan la mitjana a Europa és de 1,9 punts.
Darrere d'aquesta evolució es troba l'elevada bossa de desocupats, molts dels quals han anat esgotant les prestacions, i l'efecte de la reducció salarial a les butxaques dels que conserven la seva feina. Els salaris dels catalans van perdre 5,9 punts de poder adquisitiu del 2010 al 2012.
El resultat d'aquesta caiguda de les remuneracions fins al 2012 i la que va seguir fins a, com a mínim, el 2013, és que hi ha un 24% de treballadors, uns 560.000, que perceben un salari per sota de la mitjana, que és d'uns 1.200 euros bruts al mes. Es tracta, segons el sindicat, de la segona fase de l'ajust del mercat laboral, que en els primers anys de la recessió es va centrar en l'acomiadament dels temporals, amb sous més baixos que els fixos i més veterans.
Aquesta realitat salarial provoca que les economies domèstiques se'n ressentin o que saltin pels aires. El 2012, a Catalunya hi havia un 9,1% menys de llars que comptaven amb ingressos procedents d'una nòmina i les famílies que ingressaven un màxim de 9.000 euros anuals provinents d'un únic sou es van disparar un 64%.
Per a Laura Pelay, secretària de Política Social de la UGT catalana, les dades són el resultat d'una estratègia «deliberada» del Govern de Mariano Rajoy per devaluar les condicions dels treballadors amb l'objectiu d'aconseguir l'equilibri fiscal. El sindicat considera urgent la creació d'una renda social per cobrir l'«emergència» que suposa l'empobriment dels treballadors que estan en actiu, juntament amb la retallada de les prestacions per als desocupats.
Menys prestacions
Segons l'informe, en sis anys el nombre de parats que no perceben cap ajuda s'ha multiplicat per quatre i ja arriba al 36,7% dels desocupats i, a més, la prestació mitjana ha baixat en 244,8 euros en sis anys a causa de l'efecte de la caiguda dels sous i de la reforma que va aplicar l'Executiu del PP per pagar menys a partir del setè mes.
Amb aquest panorama, a Pelay li sona bé la música de la nova ajuda per a aturats de llarga durada anunciada per Rajoy als sindicats i les patronals, però afirma que requereix una dotació econòmica de 4.000 milions per fer front a la despesa a tot Espanya. El mateix passa amb la renda mínima d'inserció que gestiona la Generalitat, que hauria de ser una «partida oberta» que atengués totes les sol·licituds amb dret a la seva percepció i eliminar l'actual llista d'espera.