La crisi monetària ha arribat també al món virtual. El principal operador de les monedes virtuals bitcoin, Mt.Gox, va tancar ahir sense avís previ i va deixar atrapats milers d'usuaris que van témer assistir a un corralito. Aquesta plataforma, amb seu al Japó, va justificar el final de les transaccions a l'haver detectat «activitats inusuals» que un informe que circulava entre els inversors identificava amb un robatori massiu que en diner real superaria els 120 milions d'euros. La web i el compte de Twitter de Mt.Gox no van funcionar i s'esperava una declaració d'insolvència.
La firma va suspendre els reemborsaments de la moneda virtual el dia 7 de febrer al detectar una avaria en el seu sistema operatiu i de seguretat per la qual es permetia retirar diverses vegades el mateix bitcoin. Aquesta mesura va fer baixar el valor de la moneda virtual des dels 700 dòlars fins a uns 500, encara que la devaluació va seguir fins als tot just 200 dòlars d'ahir.
DIMISSIÓ AMB CRÍTIQUES / Fa dos dies la fundació que gestiona aquesta moneda va informar de la dimissió del conseller delegat de Mt.Gox, Mark Karpelès. La guerra oberta amb la firma va sortir a la llum amb les crítiques de la fundació a Mt.Gox, a la qual acusava d'una «desafortunada interacció» que havia provocat problemes en el seu servei.
Sis proveïdors més relacionats amb les bitcoins -Coinbase, Kraken, Bitstamp, Circle, Blockchain i BTC China- van ser més durs amb Karpelès, a qui van acusar de portar a terme una «tràgica violació» de la confiança dels usuaris.
La moneda virtual va néixer el 2009. Funciona sense intermediaris, directament entre els usuaris i tant les transaccions com la seva emissió es fan a internet. Opera sense una autoritat o un banc central que la recolzi, i per això la inversió no està protegida en cas de fallida.