el jutge de Barcelona Josep Maria Pijuan ha citat a declarar com a imputats l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, l'exdirector general, Adolf Todó, i 52 membres més de l'antiga cúpula de l'entitat bancària, acusats per la Fiscalia Anticorrupció d'aprovar sobresous a alts càrrecs malgrat la seva situació econòmica crítica. Els interrogatoris han estat fixats pel magistrat, que també investiga l'espoli del Palau de la Música per part de Fèlix Millet, per a cinc dies dels mesos d'octubre i de novembre. Els primers imputats a comparèixer seran, precisament, Serra i Todó, el 21 d'octubre.
En un concís acte, el titular del Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona assenyala que del contingut de la denúncia presentada pel fiscal Fernando Maldonado i la documentació que l'acompanya hi ha suficients «indicis d'infracció criminal», i que per aquesta raó procedeix a incoar unes diligències «encaminades a determinar la naturalesa i circumstància dels fets», així com les persones «que hi hagin participat» i, que per ara i sense perjudici del resultat de la investigació, són les 54 persones incloses en la denúncia de la fiscalia. Fonts jurídiques van confirmar a aquest diari que Serra i Todó seran representats per advocats del despatx Molins-Silva, que ahir ja es van personar com a part en la causa que s'ha començat a instruir. Està previst que en el procés compareguin com a defensors advocats de prestigi de la capital catalana.
GREU CRISI / El jutge ha acordat les imputacions després d'admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció. Segons el fiscal Maldonado, a Catalunya Caixa hi ha hagut els últims anys augments de retribucions i indemnitzacions que mereixen ser investigades, «i més encara quan s'han produït en un entorn de greu crisi econòmica» i que denoten «un reprotxable i espuri maneig dels fons d'una entitat que com a únic objectiu ha de tenir procurar un benefici per destinar-lo a obra social i evitar un malbaratament d'aquests fons en benefici dels alts directius».
La fiscalia dirigeix bàsicament la seva acusació contra els membres dels consells d'administració que van firmar els acords adoptats el gener i l'octubre del 2010 en què es van determinar pujades de les retribucions dels principals executius de la caixa i de les pòlisses subscrites per cobrir els fons de pensions en un marc en què el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va haver de fer una aportació del 1.200 milions d'euros amb diner públic.
ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL / Segons assenyala la fiscalia, els membres del consell d'administració denunciats van incórrer en un delicte d'«administració deslleial» a l'aprovar augments retributius i garantir indemnitzacions als executius «amb evident abús del càrrec», ja que «van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, actuació que va contribuir a la seva greu crisi financera». L'elevat nombre de consellers imputats es deu al fet que el novembre del 2010 es van integrar els consells d'administració de les tres caixes fusionades
-Catalunya, Tarragona i Manresa- i provisionalment es va mantenir tots els representants dels òrgans de govern d'aquestes entitats.
DOS ACORDS / El primer acord es va aprovar el 19 de gener del 2010, amb l'oposició de l'única consellera i l'abstenció de dos més, i va consistir a augmentar el sou variable anual del llavors director general Adolf Todó del 35% al 50% i del seu adjunt, Jaume Massana, del 35% al 45%. El segon acord es va aprovar el 13 d'octubre del mateix any (set vots en contra i set abstencions) per augmentar el sou per a l'any 2011 dels membres del comitè de direcció, de manera que Todó va passar a cobrar 812.501 euros, i Massana, 610.201.