L'Enquesta de Població Activa (EPA) delquart trimestre del 2011, que l'Institut Nacional d'Estadística (INE)publicarà el 27 de gener veinent, reflectirà un noumàxim d'atur i unnou mínim d'ocupació dins de l'actual cicle recessiu si la població activa es manté pràcticament estancada.

En concret, segons càlculs d'Analistes Financers Internacionals (Afi) i de la patronal de grans empreses de treball temporal (Agett), l'any 2011 va tancar amb5,2 milions de desocupats, unataxa d'atur del 22,5%, i un total de 17,9 milions d'ocupats, la xifra més baixa des del segon trimestre del 2004.

Això implicarà unaugment en el volum de desocupats respecte al tercer trimestrede prop de 220.000 aturats, cosa que es traduirà en un repunt de la taxa d'atur de gairebé un punt. Per la seva part, Afi i Agett estimen que entre l'octubre i el desembre es van destruir més de 250.000 llocs de treball i que la taxa interanual de descens de l'ocupació va arribar al 2,7%, davant del 2,1% del tercer trimestre.

Els autors d'aquest informe certifiquen que el 2011 no va ser un any positiu per a l'ocupació, a l'haver-se parat per "complet" la reducció en el ritme de la destrucció de l'afiliació a la Seguretat Social. De fet, el 2011 es van donar de baixa del sistema 355.000 treballadors i el nombre de parats, d'acord amb els registres de l'antic Inem, es va incrementar en 322.000 persones.

Més contractes que el 2010

No obstant, la xifra de contractes realitzats l'any passat va ser superior a la del 2010, però Afi i Agett precisen que aquest increment s'ha recolzat en els contractes temporals, ja que els indefinits van tornar a patir del 2011 un "fort retrocés".

"Alguna cosa falla en l'actual legislació laboral perquè les empreses acceptin com a única via de flexibilitat el contracte temporal", apunten des de la patronal de grans ETT. Per la seva part, José Antonio Herce, soci d'Afi, ha assegurat que els agents socials haurien de consensuar una reforma "radical", que abordi "sense condicionants" les deficiències estructurals de la negociació col·lectiva, els contractes i els seus costos d'acomiadament, i la fixació dels salaris.

Gairebé 210.000 empreses desaparegudes

A més del mercat laboral, el teixit empresarial també s'ha vist afectat per la crisi. Així, Afi i Agett posen l'accent en el fet que el nombre d'empreses inscrites a la Seguretat Social va marcar el mes de desembre passat un nou mínim, amb 1,21 milions, la seva xifra més baixa des de principis del 2003.

Respecte al màxim d'1,43 milions d'empreses a què es va arribar el juny del 2007, el nombre d'empreses inscrites ha baixat un 15,2%, amb un total de 216.970 empreses desaparegudes des d'aleshores. Si s'agafa com a referència el juliol del 2007, mes de l'esclat de la crisi, la reducció d'empreses arriba a les 209.458 (-14,8%).

En l'últim any, el nombre d'empreses inscrites a la Seguretat Social ha baixat un 2,4%, amb caigudes més intenses, del 12,3% i del 4% en construcció i indústria, respectivament. El sector serveis, per la seva banda, va millorar les seves taxes de variació, però es va mantenir en terreny negatiu, amb un 0,7% d'empreses menys en taxa interanual durant el mes de desembre.