PROGRAMA DIDÀCTIC SOBRE L'ERARI PÚBLIC DE L'ADMINISTRACIÓ CATALANA

Economia llança un simulador des del qual es 'manipulen' els comptes públics

La web del simulador.

La web del simulador.

¿Vostè sap què fa la Generalitat amb un milió d'euros? Doncs dotar de mestres un centre de primà-

ria amb dues classes per curs o fer 20 trasplantaments de cor, 42 de ronyó o desdoblar 500 metres de carretera. Elaborar un pressupost implica optar per una despesa o un ingrés davant d'un altre. O, fins i tot apujar els impostos per donar al sector públic més recursos.

La Conselleria d'Economia ha creat en el seu portal un simulador (www.gencat.cat/economia/ambits/

finances/pressupost/simulador/ind

ex.html) mitjançant el qual els internautes podenmanipularel pressupost real de la Generalitat al seu gust, encara que amb els límits de les despeses compromeses (salaris i altres). El joc consisteix a manejar una despesa global de la Generalitat i tots els seus organismes i empreses de 34.750 milions, igual que l'aprovada pel Parlament.

Perquè l'usuari es faci a la idea del que té entre mans, s'han introduït referències en cada una de les grans àrees de despesa, és a dir, el que es pot fer amb cada milió d'euros. També es pot aprofundir en cada apartat segons els interessos de cada un.

Aquest entreteniment, que emula experiències portades a terme a França, Singapur o l'estat de Califòrnia,"té una funció didàctica i divulgativa",explica el director general de Pressupostos, Salvador Maluquer. Es tracta d'acostar al públic una matèria que tendeix a veure's grisa i complexa. Així qualsevol ciutadà comprova que"elevar la despesa en una partida fa que s'hagi de retallar en una altra o apujar els impostos o que abaixar els tributs comporta retallar despeses, sense dir si una cosa és bona o l'altra dolenta".

Per això han agrupat les barres amb què s'augmenten o es redueixen les despeses en nou grans àrees, que van des de sanitat fins a medi ambient. També es pot optar per apujar o abaixar impostos, que és una altra de les eines existents.

Però la llibertat d'actuació no és absoluta. Cada acció que es porti a terme està subjecta a dos nivells d'avís. El primer és una advertència i el segon, un avís en regla.

Si decidim rebaixar les despeses d'administració per apujar-les en sanitat salta un primer avís:"Compte. Encara que són possibles alguns estalvis en serveis generals, cal no oblidar que són necessaris per al bon funcionament de la resta de serveis".No fem cas de l'advertència i seguim passant les tisores. Segona advertència:"Atenció. A partir d'aquest límit, pot ser que alguns serveis generals deixin de funcionar".

Funciona igual que jocs similars del Govern de Singapur o el municipi de Nova York. Allà, fins i tot membres del govern o l'oposició llancen les seves proclames virtuals segons les decisions que es prenguin. A França és un videojoc basat a emular el ministre d'Economia. Tot un repte.