FACTURACIÓ32 milions de €

PLANTILLA150 treballadors a Espanya i 150 a la Xina. Ha entrat al difícil mercat dels EUA.

Els Soler van començar a fabricar aixetes fa 116 anys. El 1890, data del primer catàleg de producte amb el segell d'aquesta saga industrial, subministraven l'elit, els burgesos amb bany a casa. Avui fabriquen per a tots els públics, des dels més obsessionats amb el disseny i la tecnologia --aixetes que regulen amb electrònica tant el cabal com la temperatura--, fins als més conformistes, grans consumidors de la més econòmica línia Royal Sanit, produïda a la planta de Xangai.

La factoria xinesa es va estrenar fa un parell d'anys, quan creixia la invasió a Europa d'aixetesmade inÀsia"de dubtosa qualitat", segons l'expressió de Jordi Soler, responsable comercial i de màrqueting d'Industrias Ramón Soler SA i besnét del fundador. La fàbrica, amb una capacitat productiva de 600.000 unitats a l'any, dóna resposta a uns temps de globalització en què solquen els mars tants vaixells amb contenidors plens a vessar d'aixetes adornades amb cromats de curta data de caducitat i proveïdes de mecàniques poc de fiar: ni de lluny aguanten, diu Soler, els 200.000 accionaments --cada vegada que s'obre i es tanca la clau-- que requereixen les normatives més severes.

133 patents

Tot i això, la fama d'aquesta companyia ve més aviat per les aixetes de gamma mitjana i alta, concebudes a força de molta R+D (recerca i desenvolupament)."Tenim 133 patents i ens gastem prop de l'1% de la facturació en aquest capítol, un percentatge molt alt en el sector". Ha estat gràcies a aquesta aposta que han posat una pica al Flandes del gremi dels aixeters, el mercat més exigent de tot el món: el dels Estats Units. En aquest país comercialitzen, en només unes 50 botigues, els seus millors productes."Ja obtenim a l'estranger el 40% de les vendes, de 32 milions d'euros el 2005".

Les aixetes de la marca catalana van cridar l'atenció dels més proclius a la novetat quan Ramón Soler, president de la societat i pare de Jordi i Llorenç (actual gerent), va llançar el 1968 la sèrie Joya."Eren unes aixetes revolucionàries pel seu disseny facetat --amb ranures en el metall--, que es van desenvolupar a partir de tècniques de bijuteria". A més, segons Jordi Soler, van creure en els millors materials, que impedien el deteriorament del producte en una època en què l'aigua era menys pura i més agressiva per a les peces.

Van passar els anys i la firma va apuntar cap a l'alta tecnologia: per exemple, l'aixeta electrònica Soltronic, que necessita quatre piles d'1,5 volts per assegurar les seves promeses: estalvi d'aigua --una família tipus de quatre membres que requereixi 157.680 litres d'aigua a l'any retallaria el consum en 39.420 litres, 97 euros menys-- i recepció de l'aigua a la temperatura desitjada, de manera que s'eviten cremades.

L'últim segle i escaig, la dinastia dels Soler no sempre han estat fabricant aixetes. Durant diverses dècades, i fins a mitjans anys 60, van deixar de banda aquest producte per fabricar peces per a electrodomèstics i motocicletes (durant la guerra civil, l'objecte social va ser la producció de peces per a bombes)."Va ser el nostre pare qui va decidir que feia falta dotar-se d'un producte propi i amb marca, per evitar les penúries que passava llavors el negoci, i va recuperar la tradició de fer aixetes de la família".

Ramón Soler es posava al volant del seu Seat 600 i, amb un esperit emprenedor semblant al del seu avi, viatjava a Itàlia a buscar oportunitats de negoci. Sempre en tornava amb eines sota del seient i amb alguna nova conquista: va portar la llicència de les pistoles d'aire comprimit Pressblock i també la convicció que el disseny italià en aixetes podia donar-li negoci."Primer va fer d'importador i després va començar a fabricar, amb molt d'interès per l'estètica".

La companyia és el segon fabricant de capital autòcton, per darrere de Roca. Fabrica a l'any un milió i mig de peces. A més de la factoria a la Xina, té alguns centres productius a Sant Joan Despí, Esparreguera (Barcelona) i Terol.