De les fronteres abandonades a l'anticrist de Silicon Valley

L'escriptor Juan Villoro i el fotògraf Ignacio Evangelista descriuen la soledat fantasmal de les duanes europees que han perdut la seva utilitat després del tractat de Schengen

Andrew Keen augura al seu nou llibre, 'Internet no és la resposta', un futur negre per a la societat si és incapaç de reaccionar davant el poder de la xarxa

amargets34493251 portada del dominical 720 del 03 07 2016 fronteras castellan160629165413

El 1995, va entrar en vigor el tractat de Schengen, mitjançant el qual s'eliminaven els controls fronterers en 26 estats europeus. El petit poble luxemburguès va donar nom a un acord que va agilitzar viatges i transports de mercaderies, però que va suposar la mort d'aquestes duanes. El fotògraf Ignacio Evangelista retrata aquesta defunció simbòlica a ‘After Schengen’, una exposició que mostra la solitud silenciosa d'aquests espais de pas que han perdut la seva utilitat. L'escriptor Juan Villoro acompanya les imatges amb històries de curiositat, por i esperança que s'agiten darrere de cada frontera.

A més, Andrew Keen, conegut com 'l'anticrist de Silicon Valley', parla del seu tercer llibre, 'Internet no és la resposta', un manifest crític contra les grans companyies d'internet, com Google i Facebook, i la manera com transformen la societat. “La civilització es podria arribar a col·lapsar”, assegura l'autor.

La revista també entrevista Pablo i Panxo Sánchez, dos germans valencians que capitanegen els grups La Raiz i Zoo. Nascuts a Gandía, han aconseguit ser coneguts a tot Espanya (acumulen més d'un milió de reproduccions a Youtube) per la seva música festiva però reivindicativa.

El suplement d'EL PERIÓDICO també viatja fins a Islàndia, terra de glaceres, on les pedres volcàniques filtren una aigua que es barreja amb la ginebra 9 Moons de Martin Miller’s. I del fred polar de la glacera Langjökull als estrets carrers del barri barceloní de Ciutat Vella, on el dissenyador colombià Edgar Carrascal, especialitzat a confeccionar camises masculines, té el taller. “Vaig començar des de zero, perquè era un complet ‘outsider’. Vaig aprendre patronatge, em vaig comprar una màquina de cosir i em vaig posar a fer camises per als meus amics”, rememora. A més, a la revista, el maquillador de Lancôme s'inspira en tres clàssics de l'òpera per crear tres ‘looks’.

'MUJER HOY'

La revista reuneix Úrsula Corberó, Amaia Salamanca i Megan Montaner, tres de les protagonistes de ‘La embajada’ que, malgrat la seva joventut (són de ‘la generació dels 30’) ja acumulen centenars d'hores en rodatges. Les actrius parlen dels seus inicis en el món audiovisual. “Vaig tenir molta sort, perquè no és fàcil que els teus pares tinguin fe en tu quan els dius que vols ser artista als 6 anys”, recorda Corberó.

‘Mujer Hoy’ també reflexiona sobre si el nu femení en la vida quotidiana torna a ser tabú, explica el risc cardíac que una gran part de la societat ignora i ofereix una sessió de moda inspirada en la pintora Frida Kahlo.