El Club de Tennis Horta (Campoamor, 66) pot presumir de tenir una presidenta que gestiona l'entitat amb el mateix afany com si es tractés de la seva pròpia casa. I és que si no fos per la figura de Josefina Carbonell Abadia (Barcelona, 1938), probablement aquest centre no hauria arribat a celebrar el centenari.

-¡Enhorabona per la Medalla d'Or!

-Ha suposat un gran honor per a tots els socis del centre i encara més tenint en compte que som un club molt petit. Quan em vaig convertir en la presidenta, ara fa 16 anys, un dels meus objectius va ser que el centre arribés a celebrar el seu centenari. No obstant, fa un parell d'anys vaig témer que s'arribés a tancar l'entitat.

-¿Per què?

-Al ser un club antic, tenim moltes despeses de manteniment. A més a més, des del començament de la crisi econòmica, molts socis s'han esborrat de l'entitat, sobretot la gent més jove.

-¿Com han resolt les baixes?

-Actualment, molts bancs es fusionen i jo vaig pensar que nosaltres podíem copiar aquest sistema. Per això el 2010, tots els socis ens vam posar d'acord per unir-nos amb Nick Esports, un modern centre esportiu situat molt a prop de la nostra seu social.

-¿En què consisteix aquest conveni?

-Els membres d'aquest centre esportiu tenen accés a les nostres instal·lacions i nosaltres a les seves. I l'any que ve incorporaran quatre pistes de pàdel al nostre club.

-¿Sempre ha viscut a Horta?

-M'hi vaig traslladar el 1965, quan em vaig casar. Al principi no va ser fàcil adaptar-m'hi perquè sempre havia viscut al centre i trobava a faltar els comerços i l'atrafegament. No obstant, de seguida vaig agrair la calma i l'aire pur que es respira aquí. Horta és el barri més sa de Barcelona.

-Descrigui el Club de Tennis Horta.

-Com que és petit, l'ambient és molt familiar, tots els socis ens coneixem i la majoria de nosaltres vivim al barri. A més a més, no només venim al club a jugar a tennis, sinó que també ho fem per realitzar altres activitats, com per exemple jugar al dòmino, al bridge o simplement a menjar i a fer vida social. El club representa la nostra segona casa.

-¿Quin és l'esdeveniment més important que organitza el seu club?

- Cada any celebrem el campionat individual, previ al campionat de dobles. Jo em diverteixo molt perquè em sol tocar amb els caps de sèrie. ¡És com si fes classes de tennis particulars!

-¿D'on procedeix la seva passió pel tennis?

-Va ser per casualitat. Jo sempre havia sigut molt esportista, però no havia agafat mai una raqueta. El meu marit jugava molt a futbol fins que es va lesionar i per això ens vam apuntar al Club de Tennis Horta. Aquí vaig rebre les primeres classes, i des del primer moment vaig adquirir molta tècnica.

-El 1997 es va convertir en la presidenta de l'entitat.

-El meu marit n'era el president i quan va deixar el càrrec jo vaig voler agafar-ne el relleu. Com a dona, per a mi va ser una gran satisfacció ocupar un lloc on sempre havien estat els homes.

-¿Creu que les dones directives treballen igual que els homes?

-No. Nosaltres tenim més els peus a terra. Per això, en lloc d'arriscar com fan ells, treballem amb molta més prudència i amb més tranquil·litat. Jo, per exemple, no he permès mai que el club es gasti més diners dels que té.