Les seves mans de nena van començar a coordinar escales musicals sobre les tecles d'un piano que va fer el seu primer servei en una església. De casa al conservatori de música hi tenia un curt passeig. Tot en aquella infància estava a prop.
L'actriu Àngels Gonyalons va néixer a L'Aliança i va estudiar als col·legis Lestonnac i Sagrat Cor. Els seus pares, llicenciats en Història de l'Art i Filologia Catalana (ella) i en Filosofia (ell), van ser mestres de bona part del veïnat. «A casa érem un equip. El meu pare ens parlava sempre de col·laborar. Ens deia: 'No és ajudar la vostra mare sinó col·laborar'», explica l'actriu.«Dissabte al matí, anàvem a comprar al mercat de la Concepció»,un dels pocs llocs de trobada dels veïns del barri de la Dreta de l'Eixample, de relacions«aparentment fredes i distants»,explica Gonyalons.
Veure l'avi
Quan visitava el seu avi a l'avinguda de Gaudí amb Rosselló, sentia que, malgrat no viure gaire lluny d'aquells altres carrers, el seu no era un barri.«Eren més atractives les barriades, on es feien revetlles al carrer. Jo envejava les filles de les porteres que jugaven a les voreres»,confessa. Hi havia un altre lloc que també li feia enyorar els espais oberts: Menorca. La intèrpret passava tots els estius a casa del seu avi patern, fill de Maó.«Estimo Barcelona, és el meu bressol, però em sento també de Menorca. Allà he passat els moments més especials i feliços de la meva vida»,afirma. Avui Àngels Gonyalons reparteix les seves vivències entre Sant Lluís (Menorca) i l'Eixample.«Necessito el contrast»,admet.
Les seves estades a l'illa fan que s'hagi de perdre algun episodi al seu barri de Barcelona, com el recent tancament de la Llibreria Ona, a la Gran Via.«Que morin llocs com aquest, sap greu», es lamenta davant la persiana abaixada.«Aquí venia amb les meves germanes a buscar pòsters de La Trinca, de Serrat, de Guillermina Motta… Era una icona de la llengua. I ha resistit molt.Jo em sento catalana i em fa ràbia que això pressuposi que sóc antiespanyola», afirma l'actriu.
Al costat de la llibreria, Gonyalons rebia classes de piano a l'escola Ars Nova, de Maria Canals, en aquell eixample barceloní que era«hereu de certa intel·lectualitat catalana», assenyala.«Amb ulls d'adulta veig i admiro el caràcter elegant sense ser prepotent, amable i col·laborador, però no xafarder, d'un Eixample que és un barri discret», conclou l'actriu.