L’aigua és indispensable  per a les persones, però també per a la vida quotidiana. Tot tipus d’activitats diàries depenen de l’aigua. Per aquest motiu, les depuradores es converteixen en un dels espais més importants per a una ciutat. Llars, oficines, comerços, escoles i indústries no podrien funcionar sense recursos hídrics, els quals, una vegada utilitzats, necessiten anar a un lloc on ser tractats, amb el fi d’evitar l’empremta mediambiental derivada de la contaminació de l’ésser humà. No fa tant, a la Barcelona preolímpica, les aigües residuals eren abocades als rius o al mar, sense passar per un procés de sanejament, cosa que generava importants focus de contaminació, infeccions i malalties. 

Afortunadament, la legislació va obligar a prendre mesures, i al Prat del Llobregat es va construir una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa. És l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, que està en funcionament des de l’any 2002, amb 37 hectàrees de terreny –i possibilitat d’ampliar-se– i amb la capacitat de tractar 420 milions de litres al dia, és a dir, l’equivalent a l’ús d’aigua de dos milions d’habitants i les activitats econòmiques associades. “La depuradora ha sigut un gran benefici per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És important destacar com cada dia estem deixant de tirar 80 tones de sòlids en suspensió. Abans, aquests residus acabaven al riu o al mar.

Conseqüentment, l’entorn ha vist com milloraven les seves condicions: per exemple, abans de la depuradora, era difícil banyar-se a la platja del Prat, era pràcticament un femer. Avui és una platja amb bandera blava i una qualitat de l’aigua òptima”, explica Javier Santos, cap de planta de l’EDAR del Prat de Llobregat. De fet, la platja del Prat avui s’ha convertit en un dels trams litorals amb més riquesa de fauna i flora autòctones de tot el territori metropolità, cosa que ha permès la recuperació d’espècies com el fraret blanc o la tortuga babaua, així com molta de la vegetació que habita en els recentment recuperats ecosistemes de dunes.

Tractament d'aigües residuals

A la depuradora es tracten aigües residuals domèstiques i assimilables: són les aigües utilitzades en llars, oficines, comerços, escoles i en els espais on no s’aboquen contaminants especials; també es tracten les aigües industrials pretractades: són les aigües utilitzades en instal·lacions industrials, que arriben després de rebre un tractament per part de la mateixa indústria per retirar els contaminants específics. En el procés, sobretot s’extreuen objectes arrossegats, palets, caixes de cartó, tampons, tovalloletes, preservatius, sabons, olis, terra i sorra, fins a tot tipus de partícules contaminants, des de matèria orgànica fins a nitrogen i altres contaminants. Després de l’eliminació, l’aigua està disponible per ser abocada al mar. 

La depuradora està ubicada al delta del riu Llobregat i tracta les aigües del sistema de sanejament del Baix Llobregat, una zona amb una elevada implantació industrial. A l’estació hi arriben el 35% de les aigües de la ciutat de Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i, parcialment, Sant Just Desvern, i suposa el sanejament d’un 36% del total dels recursos hídrics tractats a l’AMB. 

Recorregut de les aigües

El cicle de funcionament de l’aigua residual domèstica i de les aigües industrials assimilables per les depuradores és el següent: les aigües negres arriben a la planta a través d’una xarxa de 19 quilòmetres de col·lectors i, en un primer moment, se sotmeten a un pretractament, en el qual s’eliminen els grans sòlids, que són decantats: des de llaunes de refrescos, fins a bosses de plàstic, caixes de cartó o qualsevol altre objecte. Seguidament es realitza l’eliminació de sòlids en suspensió (tals com sorra, greixos o pols). 

Després d’això, arriba un tractament secundari, en el qual s’eliminen de l’aigua tant el carboni com el nitrogen (mitjançant l’acció de microorganismes) i el fòsfor (mitjançant una combinació d’agents biològics i una aportació química de coagulants). Arribats a aquest punt, l’aigua està preparada per poder ser enviada al mar en estat òptim, a través d’un emissari submarí de 3,7 quilòmetres de longitud, 60 metres de profunditat i tres de diàmetre.

En aquest procés, és important destacar alguns dels números de residus que l’EDAR elimina, i que antigament, acabava als rius i mars, cosa que afectava a la qualitat de l’aigua i del medi ambient. Per exemple, són eliminades 3.395 tones de sòlids en suspensió, 310 tones de nitrogen i 67 tones de fòsfor, que generen 2.803 tones de fangs deshidratats amb destí a l’agricultura. 

Regeneració 

A més a més, la depuradora inclou una de les Estacions de Regeneració d’Aigües (ERA) més importants del món, això vol dir que prepara una part de l’aigua depurada per reutilitzar-la, i elimina les partícules de matèria orgànica restants, els bacteris i altres microorganismes. Els usos més freqüents d’aquest procés són el reg, la neteja de carrers, el manteniment del cabal del riu Llobregat i els usos industrials. La regeneració d’aigua augmenta els recursos hídrics de la regió en 50 milions de litres a l’any, i es planteja com una de les principals solucions per combatre les sequeres del futur. “La reutilització serà fonamental en el futur per a la depuradora. No es concep un altre escenari en el sanejament. Un país mediterrani de sequeres contínues ha de regenerar l’aigua”, explica Javier Santos.

Perquè l’aigua pugui ser reutilitzada hi ha dos tractaments: el terciari, que tracta d’eliminar els patògens que encara conté. Per a això passa per uns microfiltres i es realitza una desinfecció mitjançant llums ultraviolats i hipoclorit de sodi; i el quaternari, que consisteix a depurar encara més l’aigua resultant del tractament terciari. En aquesta fase final es realitza una ultrafiltració encara més exhaustiva i s’eliminen les sals residuals mitjançant osmosi. Malgrat disposar de les instal·lacions, encara no s’està regenerant gaire aigua: “Estem regenerant aigua de forma terciària a un 0,7%, és a dir 60 milions de litres al mes, quan tenim potencial per a 304.000 milions de litres al dia. Per la seva part, el quaternari té 15.000 milions de litres de potencial, i estem traient 1.000 milions de litres al mes”, expressa Javier Santos. La regeneració mitjançant l’ús terciari es queda a la planta mateix, mentre que de la del quaternari, es fa infiltració en pous, un dia al mes amb caràcter preventiu. “Durant les sequeres, hi pot haver intrusió salina a l’aqüífer, i l’aigua no serà apta per al consum humà, cosa que encareix els costos de l’aigua. Per tant, mitjançant la ultrafiltració i l’osmosi, es recarreguen els pous per evitar aquesta filtració”, relata Santos.

Evitar la sequera

Les reserves d’aigua disminueixen cada any, i hi ha casos, com en zones de Castella-la Manxa, on s’està començant a racionar l’aigua, mitjançant el tall del subministrament en determinades hores del dia: “La regeneració evitaria la sobreexplotació dels mitjans naturals, en especial dels aqüífers de Barcelona. El problema de les sequeres és greu, no s’han d’estalviar diners, esperant que hi hagi un moment en el qual no es pugui més. Si no actuem a temps, hi haurà conseqüències en un futur pròxim”, recalca Santos. 

Durant la sequera de 2007-2008, les reserves a Catalunya van arribar a estar al 20%, i es van haver de noliejar vaixells per proveir d’aigua a Barcelona. Les institucions després d’aquella experiència, es van esforçar en la construcció d’infraestructures, que en el futur poguessin evitar que l’aigua no arribés a les llars. “S’ha de regenerar l’aigua, o ens quedarem sense aigua per a consum humà”, reclama Santos.