Collboni presidirà la nova Àrea Metropolitana de Barcelona a partir del 27 de juliol

Les conseqüències polítiques per a les grans ciutats catalanes dels resultats de les eleccions municipals del 28 de maig (28M) no queden esgotades en la constitució dels ajuntaments. Amb les alcaldies i les presidències ja decidides a les diputacions provincials, especialment la de Barcelona, encara queda una important administració supramunicipal catalana per constituir de cara al mandat 2023-2027: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la qual aglutina 36 municipis de la conurbació barcelonina, la capital catalana inclosa, on políticament predomina el vermell del PSC. L’AMB gestiona el tercer pressupost més elevat del sector públic català (per darrere de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona), uns 2.470 milions d’euros aquest 2023. El 27 de juliol es constituirà l’àgora en la qual s’aproven les decisions entorn de la gestió d’aquest pressupost: el Consell Metropolità, màxim òrgan de govern de l’AMB compost per 90 consellers, que fa de ‘Ple Metropolità’, en el qual estan representats els alcaldes de les 36 ciutats com a consellers metropolitans (Barcelona aporta 25 consellers, i la resta de ciutats, quatre, tres o dos, en funció de la seva població). Abans, en un Consell d’Alcaldes previ, serà elegit com a nou president de l’AMB Jaume Collboni (PSC), alcalde de Barcelona, que recollirà també el testimoni d’Ada Colau (Comuns) en l’administració metropolitana, amb uns alcaldes que ja va marcar múscul socialista durant la campanya del 28M. Així ho confirma a EL PERIÓDICO Antonio Balmón (PSC), vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, que ha liderat les últimes setmanes les negociacions del nou acord del govern metropolità que es presentarà dimarts vinent, 25 de juliol. Tot i que Balmón no concreta encara el repartiment de les vicepresidències amb cartera pròpia (Polítiques Urbanístiques, Desenvolupament Social i Econòmic, Mobilitat o Ecologia, per exemple), sí que certifica que «s’ha tornat a treballar en un govern d’ampli consens», de manera que deixa entreveure que la previsió és repetir la fórmula de govern quadripartit del mandat 2019-2023: PSC-ERC-Comuns-Junts. Una equació únicament imaginable en una institució com l’AMB, a priori menys polititzada que ajuntaments o diputacions per la coordinació de 36 municipis d’ampli espectre ideològic. Una altra de les novetats que Balmón avança és la incorporació del PP a la «governança institucional», no política, de l’AMB. «He parlat amb l’alcalde de Badalona [Xavier García Albiol] per traslladar-li que creiem que Badalona i Castelldefels [també amb alcaldia popular, de Manu Reyes] s’han d’incorporar a la governança institucional de l’AMB», explica Balmón. Això es traduirà que, per a la redacció del Pla d’actuació metropolità (PAM), el full de ruta del govern metropolità, es constituirà una comissió en la qual les dues ciutats amb alcaldia popular estaran representades. Seguretat, igualtat i el desenvolupament del PDU metropolità El mandat 2023-2027 de l’AMB estarà marcat per reptes entorn de la coordinació metropolitana de polítiques com les de transició energètica i energies alternatives, les de seguretat o les d’igualtat. També serà el mandat en el qual s’hagi de desenvolupar el Pla director urbanístic (PDU) metropolità, aprovat inicialment a finals del març passat, que marca el full de ruta de la conurbació barcelonina de cara al pròxim quart de segle. Roger Barres, investigador en l’àrea de Governança de l’Institut Metròpoli, posa el focus en com es desenvoluparà i aterrarà el PDU: «S’haurà de veure si es fa a través d’un pla d’ordenació urbanística metropolità (POUM) o si cada ciutat desenvolupa el seu propi POUM local. Aquesta translació sí que serà una qüestió política», comenta Barres. L’investigador considera que el pròxim mandat serà també el d’actualitzar o refer els grans plans metropolitans ja aprovats inicialment o en marxa: el PMEC 2030, relatiu a la transició energètica; el PREMET25, vinculat a la gestió de residus, o el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), per exemple. També es tornarà a reprendre el denominat Pla estratègic metropolità (PEMB), amb l’etern debat sobre governança de fins on ha d’arribar la sobirania de l’AMB: si limitar-se als actuals 36 municipis o expandir-se a la regió metropolitana, on fa anys que grans ciutats com les cocapitals del Vallès, Sabadell i Terrassa, o Mataró demanen el seu lloc. Durant l’últim mandat ja es va escenificar el desacord entorn d’aquesta qüestió entre els Comuns de Colau, que advocaven per la via àmplia, i el PSC, que no l’acaba de veure. La conversa tornarà a ser a sobre de la taula d’una AMB en la qual, això sí, després de les últimes eleccions municipals del 28M, els socialistes guanyen encara més pes.

Collboni presidirà la nova Àrea Metropolitana de Barcelona a partir del 27 de juliol

El Consell Metropolità, el ‘Ple’ de la institució, es constituirà amb un pacte de govern ampli com fins ara

CONTEXT | Així va marcar múscul socialista en la campanya del 28M Collboni envoltat d’alcaldes metropolitans

El més llegit