IPC definitiu de febrer

Els preus pugen una altra dècima a Catalunya i la inflació ja va pel 3,1%

El que més augmenta són les despeses associades a la vivenda i a l’hostaleria, a més d’un cistell de consum que s’encareix més que en el conjunt del país

La pujada de l’electricitat un 28% empeny la inflació fins al 3% al febrer

Els preus pugen una altra dècima a Catalunya i la inflació ja va pel 3,1%

MANU MITRU / EPC

Fa oficialment 48 mesos que la inflació va a l’alça a Catalunya. I en fa cinc, que torna a fer-ho cada vegada a més velocitat. Els preus s’encareixen ja per sobre del 3% en la comunitat després d’haver fregat un tranquil·litzador mínim el setembre (+1,7%). Així ho indica l’índex de preus de consum (IPC) definitiu de febrer, que plasma un 3% en el cas d’Espanya –una dècima superior al percentatge del gener i també cinquè mes consecutiu a l’alça– i un 3,1% en el cas de Catalunya. És a dir, que la vida és un 3,1% més cara ara que fa un any.

Això suposa elevar en una dècima el percentatge que es registrava al gener. No sembla gaire, però hi ha diverses raons per estar alerta. Primer, que la inflació mensual (la que compara el que s’ha encarit la vida entre el febrer i el gener) se situa en el 0,5%, el percentatge més alt des del juny de l’any passat. Segon, que tot això implica anar a més, just quan la crisi inflacionista es donava definitivament per superada i mentre es cou, a més, una guerra comercial esperonada per Donald Trump, president dels Estats Units, la conseqüència directa més probable és un repunt del preu de venda dels productes.

Això no és un problema exclusiu de Catalunya, tot i que la comunitat figura entre les autonomies que fan que el percentatge general creixi, més que es controli. Lidera la llista les illes Balears, amb una inflació interanual del 3,6%. La segueixen el País Basc i Ceuta, empatades amb un 3,3%. Després Astúries i el País Valencià, amb un 3,2%; i, a continuació , en sisena posició, Catalunya, Madrid i Melilla, totes tres amb un encariment del 3,1% dels preus al febrer, en contrast amb el febrer de l’any passat.

El que més puja

De nou, la radiografia llegida al detall mostra que el que passa a Catalunya és una rèplica gairebé exacta del que passa a escala nacional. El que més ha pujat al febrer són les despeses associades a la vivenda, com són l’aigua, electricitat, gas... (+8,9%),una tendència molt condicionada per tot el que s’ha encarit l’energia. A continuació, tot i que a bastanta distància, ve el 3,8% que han pujat els hotels irestaurants. Tanquen el podi les begudes alcohòliques i el tabac (+3,2%).

Cas curiós, el de l’alimentació en general. Si bé en el terreny de la vivenda o la restauració, la pujada és una mica menor a la de la resta d’Espanya, en el cas de l’alcohol i els aliments en general, el percentatge català supera en unes dècimes l’encariment nacional.

Segons això, el cistell de consum és ara un 2,9% més cara a Catalunya que fa un any, mentre que Espanya va pel 2,2%. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) no detalla tant la radiografia autonòmica, però, a jutjar pel balanç nacional, el que més puja continua sent la xocolata, el cafè i la carn. L’oli d’oliva manté, en canvi, la seva tendència a la baixa i s’abarateix un 32% aquest últim any.