La crisi de preus dels aliments impulsa els àpats de plat únic

Una amanida, un plat de pasta o una peça de carn amb guarnició. Quan els preus collen i el pressupost familiar és ajustat, una de les maneres més senzilles (i ràpides) d’estrènyer-se el cinturó és modificant els hàbits alimentaris. Menjar un plat únic, per exemple. La meitat dels àpats que es fan al migdia durant la setmana ja són d’un únic plat, tant a casa com fora, constata l’Informe del Consum Alimentari a Espanya, que elabora el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i que, en l’última edició, analitza dades corresponents al 2022, un any en què la pujada de l’IPC ja havia començat a rabejar-se en el sector de l’alimentació. La xifra suposa un increment del 6,7% respecte a l’any anterior. En el cas dels sopars, set de cada 10 ingestes d’entre setmana també són de plat únic, un 1,2% més que el 2021. I tot i que la majoria de les persones que s’han sumat a aquesta tendència –un 40%– al·leguen que ho fan per «comoditat o per anar més ràpid», el cert és que creix el percentatge de les que admeten que mengen un sol plat «com a mètode d’estalvi davant la pujada de preus», assenyala el document. «És un comportament totalment justificable, entre altres raons, perquè els consumidors són cada vegada més racionals i miren d’anticipar-se al que pugui arribar, en un entorn que ara està ple d’informacions sobre crisis, pujades de l’IPC i salaris que pateixen pèrdues», argumenta Emilio Vizuete, professor a la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). La crisi econòmica del 2008, afegeix Vizuete, «va fer els espanyols més sensibles davant els preus». «En un moment en què ser mileurista ja és una cosa molt habitual, una part important de la població es guia exclusivament pel preu i compra sobretot marques de distribuïdor [o marques blanques] i aprofita les ofertes», prossegueix el professor, especialista en l’estudi del comportament dels consumidors. A més, afegeix per la seva banda Carles Torrecilla, professor de Màrqueting a ESADE, la situació geopolítica ha fet que els aliments que venen de països més llunyans, molts de ja processats o més industrialitzats, s’hagin encarit i això ha provocat que molta gent hagi fet un canvi cap als productes de proximitat. La conseqüència més immediata d’això és que «la gent ha tornat a cuinar, però, al no disposar de tant temps com es tenia abans, han simplificat els àpats amb un plat únic». L’efecte més directe del fenomen del plat únic és que el nombre de plats consumits a casa va disminuir l’any passat un 4,6% respecte a l’exercici anterior i que es van comprar un 6,6% menys d’aliments, cosa que va suposar una ingesta per persona de 698,5 quilos. No obstant, l’augment dels preus va implicar un increment de la despesa per càpita del 3,5% respecte al 2021, l’equivalent a 87,36 euros més gastats per individu, cosa que suposa una despesa mitjana total aproximada de 2.582,09 euros per persona i any. Menys sopes i més embotits Les elaboracions culinàries més afectades van ser les sopes, les cremes i els purés, les preparacions amb peix com a base i les que incorporen farines (normalment a través de salses o arrebossats). En contrapartida, l’informe del ministeri detecta que els plats de carn, els de verdures i els d’ous «són els que més resisteixen». «És important destacar –afegeixen els autors de l’estudi– com la tendència del plat únic pot arribar a afectar diferents receptes: sobretot les amanides o els plats de cullera». En cas de ser un entrant (o en el cas de les primeres, també un acompanyament), tots dos han passat a ser plat principal, de manera que s’han enriquit i diversificat en ingredients. I en nutrients. En un moment en què el consum d’aliments a les llars es redueix, només els plats amb les patates com a base i els embotits van créixer l’any passat. Els primers es van consumir en un 7,5% més d’ocasions que el 2021, mentre que els segons van augmentar un 5,7%. La resta van experimentar caigudes d’entre el 2,1% i el 8,7%. «Les llenties, la pasta i el llom són els plats que guanyen més rellevància en el consum dins de casa». Canvis en la manera de cuinar La crisi també està afectant la manera com es cuina. I així, el forn és el mode de preparació que més afectat s’ha vist, possiblement per l’alta despesa energètica. La planxa i els aliments freds o sense cuinar s’emporten la palma a les cuines espanyoles. La primera s’utilitza per al 36,3% de les elaboracions i els segons representen el 30,8% dels plats que es consumeixen. Els segueixen, molt de prop, els aliments bullits i cuinats al vapor, amb un 29,6%. L’estudi atribueix la utilització d’aquests mètodes culinaris sobretot a «la recerca de practicitat i l’estalvi de temps». Amb tot, a la cistella de la compra dels espanyols hi segueix havent prevalença de fruites, hortalisses i patates fresques, llet i derivats lactis, que van representar el 42,4% del volum de l’alimentació consumida el 2022. La reducció de la ingesta per càpita va incidir en gairebé totes les categories, però especialment en aquests aliments frescos com fruites, hortalisses i patates fresques, a més de la carn i el peix. També es va observar una reducció per sobre de la mitjana alimentària del consum de diversos productes d’alimentació seca com ara sucre, farines i sèmoles o oli, així com de vi en el cas de les begudes.

La crisi de preus dels aliments impulsa els àpats de plat únic

Les elaboracions més afectades són les sopes, les cremes i els purés. En contrapartida, els plats de carn, els de verdures i els d’ous són els que resisteixen millor.

El més llegit