Més llenties, menys hamburgueses

Els responsables del menjador escolar es van adonar que alguna cosa fallava quan van saber del tràfic de sobrets de sucre que corria entre els alumnes. «Ens vam assabentar que una àvia n’hi donava uns quants al seu net abans d’entrar a classe, perquè aquest al seu torn els repartís als seus amics per al iogurt del migdia», diu ara, entre divertit i contrariat, Carles Xifra, director general adjunt de Fundesplai, una entitat social que gestiona a Catalunya més de 250 serveis d’alimentació en centres educatius. «Pel que sembla, les criatures trobaven el iogurt massa àcid». La solució, explica Xifra, va ser parlar amb el proveïdor de iogurts i demanar-li que els tragués acidesa». L’alternativa va acabar sent un èxit... I ja no van fer falta més sobres de sucre clandestins a l’escola. És un dels avantatges per als gestors d’un menjador escolar de treballar amb productors de proximitat, «una opció amb la qual hem aconseguit, entre altres coses, reduir un 40% les emissions a cada plat que se serveix», destaca el responsable de Fundesplai. L’organització, que despatxa cada any sis milions de dinars en centres educatius, basa el seu projecte alimentari en cinc eixos, que detalla en una exposició a la seva seu del Prat de Llobregat: la lluita contra el malbaratament d’aliments, la reducció de l’ús de plàstics, els productes de quilòmetre zero i de temporada, la supressió dels ultraprocessats i la rebaixa de la quantitat de carn vermella. No és per abaratir costos Aquest divendres, els alumnes de l’escola pública Turó Blau, al barri de Sant Andreu de Barcelona, han tingut als seus plats un clar exemple d’aquest tipus de menús sostenibles i saludables: llenties amb moniato, pollastre i fruita del temps. «No ho fem perquè els llegums siguin més barats que la carn... No és aquesta la filosofia, tot i que algunes famílies hi tinguin reticències i ens ho retreguin», indica Xifra. «Ho fem perquè la ramaderia intensiva, no la que pastura a les muntanyes del Pirineu, sinó la que es cria en granges, genera més emissions de gasos causants del canvi climàtic que tots els cotxes, camions i avions junts», afirma. «I per obtenir 100 grams de proteïna animal és necessària 20 vegades més terra de cultiu que per obtenir 100 grams de proteïna vegetal», prossegueix, mentre s’atura davant un dels plafons de la mostra de Fundesplai, que ha allargat el termini d’obertura al públic fins al juny del 2024. Per això és tan fonamental, afegeix, «que els nens i nenes prenguin consciència des de ben joves de com de necessari és el canvi alimentari». El menjador escolar juga un paper determinant en aquesta evolució. No només perquè els estudiants prenen una vegada al dia aliments saludables, un fet que en casos de contextos vulnerables no sempre està garantit, sinó perquè a través dels menors es fa també pedagogia de cara a la resta de les famílies», indica. Nens amb gana A part de saber què poden menjar, un altre dels aprenentatges del menjador escolar «ha de ser quant cal menjar», afirma el director general adjunt de la fundació. Així, per exemple, en el cas de l’amanida, el menor pot elegir entre que li posin al plat una ració d’una pinça o de dues. «I si són més grans, poden arribar per exemple a quatre pinces, però seran ells els que elegeixin, sent conscients de si els agrada molt o poc aquest plat i la gana que tenen». Sigui com sigui, per a aquells pares que asseguren que els fills els arriben morts de gana a casa després d’haver-se quedat al menjador, que sàpiguen que les racions també estan regulades en una taula de quantitats elaborada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

El més llegit