Nacions Unides ha marcat per a aquesta dècada un objectiu ambiciós: reduir a la meitat les morts que es produeixen a causa d’accidents de trànsit arreu del món. I, per a això, no hi ha res més efectiu que aixecar el peu de l’accelerador per disminuir la velocitat tant en les vies urbanes com interurbanes. De fet, al llarg d’aquesta setmana s’està celebrant la Setmana Mundial per a la Seguretat Viària, amb l’objectiu de reivindicar la limitació a 30 km/h a les ciutats, una mesura que acaba d’entrar en vigor a tot Espanya per als carrers amb un únic sentit de circulació. I la meta de l’ONU també concorda amb accions ja en marxa, com el projecte Rights of Way d’Abertis i Unicef.

Fins al 23 de maig, a tot el planeta s’estan celebrant activitats sobre seguretat viària amb el lema de ‘Love 30’, a fi de reivindicar la disminució de la velocitat urbana per salvar vides i aturar així una dada que no deixa de ser sorprenent. I és que cada 24 segons es produeix un accident de trànsit mortal al món. «La limitació de la velocitat a 30 km/h (20 mph) en zones on es barregen les persones i els automòbils contribueix que els carrers siguin saludables, ecològics i adequats per conviure; en altres paraules, carrers per a la vida», remarquen des de l’ONU.

Una petició orientada a la celebració el 2022 d’una reunió d’alt nivell sobre seguretat viària per part dels líders mundials, que resultarà decisiva per aconseguir o no l’objectiu de reduir les morts per accidents de trànsit al 50%. Un canvi de paradigma en la manera com es dissenyen els carrers, començant amb límits de velocitat baixos en llocs on conviuen les persones i els automòbils, contribuiria que els carrers fossin segurs, accessibles, agradables i equitatius per a tots els usuaris de la via pública, al brindar múltiples beneficis per a tots mentre agilita les mesures per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) interrelacionats.

Ciutats més segures, saludables i sostenibles

Ciutats més segures, saludables i sosteniblesEn aquest sentit, l’ONU cita tres avantatges de limitar a 30 km/h la velocitat a les ciutats, totes relacionades amb metes que van més enllà de la mateixa seguretat viària i que encaixen amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible:

• Salvar vides: Aquesta reducció ajudaria a evitar les morts per sinistres de trànsit i protegir tots els que hi transiten, especialment els més vulnerables, com vianants, ciclistes, nens, persones grans i persones amb discapacitat.

• Una societat més saludable: Fomenten la convivència i l’activitat física, ja que quan els carrers són segurs la gent opta més per caminar o anar amb bicicleta.

• Ciutats més ecològiques: La disminució de la velocitat és essencial per aconseguir una mobilitat amb zero emissions de carboni. Per protegir el medi ambient es necessiten carrers segurs i amb límits de velocitat baixos que fomentin opcions de transport sostenibles.

Tal com posa de manifest la Setmana Mundial de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària, davant un impacte a velocitats superiors als 30 km/h, el risc de morir d’un vianant augmenta considerablement i aquest augment és fins i tot més gran en el cas dels joves i els avis. En la distància en què un automòbil que circula a 30 km/h s’atura, un altre que circula a 50 km/h continua avançant. Així mateix, circular a més velocitat fa que la visió perifèrica dels conductors s’estrenyi i el seu temps de reacció es vegi afectat.

Per això, alguns estudis suggereixen que amb cada disminució de la velocitat d’1 km/h en les vies urbanes es pot aconseguir un descens del nombre de víctimes de fins a un 6%. En línies generals, l’Organització Mundial de la Salut ha conclòs que un augment de la velocitat mitjana d’1 km/h dona lloc a un augment del 3% en el risc de patir un sinistre i un augment d’entre un 4% i un 5% en la xifra de morts.

Una norma en vigor a tot Espanya

Una norma en vigor a tot EspanyaLa setmana passada va entrar en vigor a tot Espanya la limitació de la velocitat a 30 km/h en les vies urbanes d’un únic sentit de circulació, una mesura que afecta entre un 60% i un 70% dels carrers. No van ser els únics canvis en les normes de trànsit: el límit de velocitat en nuclis urbans serà a partir d’ara de 20 km/h en vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera i 50 km/h en les de dos o més carrils per sentit. Mesures que, d’altra banda, ja s’apliquen d’algun temps ençà en algunes vies de ciutats com Barcelona.

Aquests nous límits de velocitat pretenen, segons la Direcció General de Trànsit (DGT), calmar la circulació, tot i que també portaran a una reducció del soroll i de la contaminació, aconseguir ciutats més habitables i garantir una convivència segura entre els vehicles i els usuaris vulnerables (vianants, bicicletes, motocicletes i ciclomotors). Diversos estudis que maneja la DGT constaten que la probabilitat de morir en cas d’atropellament és d’un 15% si se circula a 30 km/h i augmenta a un 85% a 50 km/h.

Una cosa a tenir molt en compte, ja que el 2019 va augmentar un 6% la sinistralitat en vies urbanes i el 82% de les 519 persones que van morir en accident en una via urbana van ser usuaris vulnerables, és a dir, vianants, ciclistes i motoristes. «Cada vegada tenim més actors i es produeix una interacció als carrers de les nostres ciutats. Amb aquesta interacció i amb tots aquests actors no és possible garantir la seguretat a velocitats superiors a 30 quilòmetres per hora», ha remarcat Pere Navarro, director general de Trànsit.

Focus en els països en desenvolupament

Focus en els països en desenvolupamentNo obstant, per aconseguir reduir a la meitat els accidents de trànsit el 2030 tal com marca l’ONU, la major part dels esforços s’han de centrar en els països en desenvolupament. Prop d’1,25 milions de persones moren cada any a les carreteres del món, i el 90% es concentren als països de renda baixa i mitjana. I això que la població en aquests països només posseeix la meitat dels vehicles del món. Així, el risc de morir en carreteres també depèn en gran manera d’on visquin les persones: Europa té el menor nombre de morts per accidents de trànsit per cada 100.000 habitants, mentre que l’Àfrica té la taxa més alta.

A més, entre els més afectats per aquesta sinistralitat hi ha els col·lectius vulnerables, entre els quals es troben els nens i adolescents. Les lesions per accidents de trànsit són la principal causa de mort entre els menors a tot el món. En aquest sentit, més de 3.000 nens moren a les carreteres cada dia, segons la Child Health Initiative. I prop de 10 milions de nens a l’any resulten ferits o amb discapacitat.

Per frenar aquests números, el 2017 va sorgir la iniciativa Rights of Way de la Fundació Abertis i Unicef, en la qual també hi ha implicat l’Institut Guttmann. Un acord per protegir els nens a les carreteres del món i oferir un trajecte segur a l’escola que ha hagut de fer una frenada a causa de la pandèmia, però que està previst que es reactivi quan desapareguin les restriccions.

En la primera etapa de Rights of Way (amb un pressupost de 3 milions d’euros) s’han portat a terme accions per la seguretat viària a les Filipines, Jamaica i a les dues ciutats més grans del Brasil, São Paulo i Rio de Janeiro, on la sinistralitat és un problema de salut pública. En aquest sentit, l’aliança entre Abertis i Unicef permet, entre altres coses, proporcionar rutes segures a l’escola, mitjançant la creació de zones de velocitat limitada, infraestructures segures, conscienciació i educació.

Així mateix, garantir un transport escolar segur i universal a través de la legislació, incidint en els elements de seguretat com els cinturons o enfortir la normativa d’autobusos escolars. I en aquells on la moto s’ha convertit en el principal mitjà de transport familiar, promoure l’ús de casc en els nens. Per la seva banda, l’Institut Guttmann ha aportat equips mèdics especialitzats en el tractament de lesions d’origen neurològic (lesió medul·lar i dany cerebral adquirit), que s’han desplaçat a diversos països per portar a terme sessions de formació i assessorament als metges locals sobre les millors pràctiques aplicades per a la prevenció i el tractament de lesions derivades d’accidents de trànsit.

I com que el coronavirus ha trastocat tots els plans, però també ha incrementat la solidaritat, la col·laboració entre Abertis i Unicef ha anat un pas més enllà per centrar-se també en la distribució equitativa de vacunes a tot el món a través del mecanisme Covax. La companyia, primera empresa a sumar-s’hi a Espanya, ha destinat 400.000 dòlars (334.660 euros) de la seva aliança amb l’organisme de l’ONU perquè pugui continuar adquirint i distribuint vacunes i altres subministraments essencials, i perquè pugui continuar recolzant els països amb campanyes d’informació i formació als equips mèdics per encarar el complex procés de vacunació.