Els objectius de reducció d’emissions contaminants i la transició cap a una economia verda requereixen que les energies renovables tinguin un pes cada vegada més gran. Entre les quals, la fotovoltaica. I, tot i que actualment hi ha 21.000 MW amb punt de connexió concedits per a projectes d’energies renovables –més del doble del previst en el Pla Nacional d’Energia i Clima– encara queda molt camí per recórrer per deixar de banda els combustibles fòssils en tots els àmbits.
A més, l’energia fotovoltaica es troba ara en un dilema. L’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (Anpier) alerta que s’està fomentant l’aparició de macroparcs finançats per fons internacionals, mentre s’està deixant de banda els parcs de mida mitjana i petita, amb menys impacte ambiental i més beneficis per a l’economia local.
Per parlar de tot això, El Periódico va organitzar la setmana passada la taula rodona digital ‘Passat, present i futur de l’energia fotovoltaica a Catalunya’. Hi van participar Albert Mases, delegat d’Anpier a Catalunya; Joan Vila, president de la comissió d’energia de Pimec; i Jaume Pedrós, responsable d’energies alternatives d’Unió de Pagesos.
Canvi urgent davant l’emergència climàtica
Els tres experts van coincidir en què la tecnologia està desenvolupada i madura, però no hi ha temps per perdre perquè el repte és majúscul. «Cal electrificar al màxim el consum d’energia, procedent de fonts renovables. I aquí la fotovoltaica ha de tenir un paper fonamental, perquè és econòmica, escalable i es pot implementar a tot Catalunya», va apuntar Mases. Per la seva banda, Vila va reclamar enfocar els objectius no només en el consum elèctric actual, sinó també en el consum energètic total: «Si ho enfoquem així, el repte és majúscul. A Catalunya consumim 165.000 MW a l’hora i en el futur es reduirà a 85.000 MW hora, que s’haurien de generar amb renovables».
«Un parc fotovoltaic de petita potència és més participatiu, inclusiu i amb menor impacte ambiental», Albert Mases.
Per Jaume Pedrós, el desafiament també fa referència al model energètic que s’estimi implantar: «Hem d’aconseguir que la gent sàpiga que les renovables són clau, i per a això també han de notar-ho a la butxaca. Cal fomentar l’autoconsum, perquè el benefici no ha de ser només per a les grans multinacionals». En aquesta línia, Albert Mases va reivindicar la inversió en «parcs socials, de petita potència i menys de 10 hectàrees, en què puguin participar ciutadans pimes i ajuntaments». El problema és que, actualment, no poden competir amb els macroparcs, perquè els costos d’inversió i manteniment són molt més grans. «El nostre model passa per col·locar els punts de producció a prop de la fàbrica, i aquest sistema d’autoconsum hauria de ser extensiu a tot Catalunya. Però cal veure com ho fem», va remarcar Vila.
«Amb l’autoconsum es pot descentralitzar la indústria de la metròpoli i revitalitzar el territori català», Joan Vila
«Si volem un país autosuficient en l’àmbit energètic, però també en el de l’alimentació, hem de cuidar l’entorn rural. Per això, cal apostar per petits parcs fotovoltaics que permetin revitalitzar el territori i convèncer la gent que també tindran un benefici. Si el model passa per les grans multinacionals, la fotovoltaica no arrelarà», va augurar el representant d’Unió de Pagesos.
Parcs socials per a la producció d’energia neta
En el debat també es va parlar que el preu de l’electricitat serà cada vegada més volàtil. «Demanem que un 20% de les subhastes siguin per a aquests parcs socials, amb una prima addicional, perquè puguin competir», va comentar Albert Mases, que va fer un repàs de la trajectòria dels petits i mediats productors en els últims 15 anys, posant sobre la taula les retallades que han patit i demanant que es reconegui el seu paper. També es va parlar de la importància de millorar i economitzar les bateries elèctriques i de la necessitat de seguir amb la tasca de sensibilització.
«Si el benefici és només per a les companyies multinacionals, la fotovoltaica no tornarà a arrelar», Jaume Pedrós
«Fa falta més cultura i informació energètica per al ciutadà, així com fomentar parcs en què puguin participar ciutadans i pimes», remarca Mases. «Cal explicar de manera clara que el salt que hem de fer per reduir les emissions de CO2, i el ciutadà ha d’implicar-s’hi», afegeix Vila, mentre que Pedrós hi posa el col·lofó: «Tothom ha de ser conscient que el nostre futur passa per les renovables».