UNA HISTÒRIA DE CIUTAT VELLA

L'Hostal de la Bona Sort i la noia de la Font del Gat

Explica la tradició que la Marieta de l'ull viu, protagonista de la popular cançó catalana, va treballar en aquest hostal del carrer de Carders, l'edifici del qual encara es manté dret

lpedragosa33004852 barcelona 1 de marzo de 2016 fachada del carrer160308190612 / RICARD FADRIQUE

«Baixant de la font del Gat, una noia, una noia...». Molts barcelonins coneixen aquesta popular cançó i sabrien situar a Montjuïc la font a què es refereix la lletra. Però hi ha un altre lloc, menys conegut, que també està relacionat amb aquesta tonada. És l’Hostal de la Bona Sort, el lloc on segons la tradició popular treballava com a criada la Marieta de l’ull viu, la protagonista de la cançó. L’hostal ja no existeix, però l’edifici que el va acollir, sí, i està situat al número 12 del carrer dels Carders.

Els actuals inquilins fan gestos còmplices al passat singular d’aquest immoble. A la planta baixa, un restaurant ha adoptat el mateix nom de l’antic hostal, i al pati central per on abans entraven les diligències avui hi ha taules per als comensals. El pis de dalt, el principal, és la seu de l’associació RAI, on músics, companyies de teatre i altres artistes tenen espais per assajar i actuar. «El teatre és la joia d’aquí», afirma Alessandra Manetti, coordinadora de RAI. En un altre homenatge al passat, la sala es diu Teatre de la Bona Sort.

L'Ajuntament de Barcelona L'Ajuntament de Barcelona ha catalogat l'edifici com a bé cultural d'interès local

Luis Casanovas, propietari de l’edifici, explica que en principi va ser un palau del segle XVI que es va reconvertir en hostal per als viatgers que agafaven el camí de Sant Cugat i altres poblacions del Vallès. «L’edifici havia pertangut a la meva família, però l’hostal no el va portar mai ella directament», aclareix.

EN FUNCIONAMENT FINS AL SEGLE XIX

Hi ha constància del seu ús com a fonda fins al segle XIX, quan a la zona hi havia altres hostals, com el del Lleó, la Flor de Lliri o la Campana. L'Ajuntament de Barcelona ha inclòs l'edifici en el catàleg de protecció del patrimoni, com a bé cultural d'interès local. Constitueix "un exemple excepcional d'arquitectura residencial d'inici de l'edat moderna, encara amb un pes important dels procediments medievals", diu la fitxa informativa sobre aquest edifici el catàleg esmentat.

L'edifici va viure al llarg dels segles nombroses transformacions físiques i funcionals, cosa que el converteix en "un testimoni destacat de l'evolució històrica" del carrer dels Carders i del barri, articulat al voltant d'un dels camins de sortida de Barcelona. El creixement i la modernització de la ciutat i els enderrocaments per a l'obertura de la Via Laietana van motivar la desaparició de nombrosos hostals del lloc, continua la descripció de l'edifici com a bé cultural.

L'associació RAI lamenta el mal estat de l'immoble. «Necessita una reforma integral», diu Manetti. L'amo afirma, en canvi, que «l'edifici es va recuperar estructuralment» fa anys i no hi preveu noves obres. L'entitat cultural, fundada el 1993 i que compta actualment amb uns 5.000 socis, segons la coordinadora, es va traslladar a l'actual ubicació el 2001, quan va arribar a un acord amb l'associació coral Germanor Barcelonina per compartir espai. Actualment està en procés de renegociació del contracte de lloguer. "Si ens mudem es perdria bona part de la nostra identitat", assegura Manetti.

Després de tants anys i canvis a l'edifici, ben poc queda de l'antic Hostal de la Bona Sort, però entre el tràfec de cambrers i artistes, un passejant ben bé es podria imaginar que d'una de les finestres hi tragués el cap la jove Marieta i el seu soldat.