Els humans compartim gairebé el 98% del nostre material genètic amb les altres espècies de grans primats com, per exemple, els ximpanzés i els bonobos. I això no és tot. Els nostres òrgans són molt semblants (per no dir idèntics) als dels micos, s’organitzen de la mateixa manera i, en molts casos, fins i tot tenen una estructura anàloga. Però si som tan semblants, per què l’evolució ens ha portat per camins tan diferents? Si els nostres cervells són gairebé idèntics als dels micos per què nosaltres parlem, escrivim poesia, construïm ciutats i ells no? Un equip internacional d’investigadors liderat per la neurocientífica Katherine L. Bryant, de la Universitat d’Oxford, ha aprofundit en aquesta qüestió i ha aconseguit desxifrar aquest enigma evolutiu que ens permet entendre quina part del nostre cervell ens fa realment humans.