La lluna, el satèl·lit natural de la Terra, és un astre que orbita al seu voltant i reflecteix la llum del sol. Té diferents fases, que influeixen en les marees i en els cicles naturals de les persones, marcades per les seves quatre fases més importants: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant, que corresponen a l’instant precís en què la direcció Terra-Lluna i Terra-Sol formen un angle de 0°, 90°, 180° i 270° respectivament.
Al llarg d’aquest 2023, hi haurà un total de 13 llunes plenes. La primera, coneguda com la ‘lluna del llop’, va ser el 7 de gener passat i aquest febrer, el pròxim dia 5, tindrà lloc l’anomenada ‘lluna de neu’, anomenada així perquè el febrer era el mes associat a fortes nevades. La lluna de febrer també es coneix com a lluna d’ossos o lluna de gana, a causa de la falta de menjar disponible a l’hivern.
La lluna plena es dona quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, de manera que aquesta reflecteix la llum solar amb tota la seva cara visible, arribant a la seva màxima il·luminació. Abans d’arribar fins aquesta etapa, el satèl·lit passa pel quart creixent, que és quan a l’hemisferi nord té la meitat dreta il·luminada i té forma de ‘D’.
Lluna mentidera
Un cop acabada la lluna plena, aquesta passa a quart minvant o decreixent; és a dir, la part esquerra il·luminada i forma de ‘C’. És per això que se sol dir que la lluna és mentidera: perquè quan creix té forma de ‘D’ –lletra per la qual comença el verb ‘decréixer’ i la seva variant adjectivada ‘decreixent’– i quan decreix té forma de ‘C’ –lletra per la qual comença el verb ‘créixer’ i la seva variant adjectivada ‘creixent’–.
Posteriorment, la lluna es converteix en lluna nova, també anomenada noviluni o interluni, que és una fase lunar que té lloc quan la Lluna es troba situada exactament entre la Terra i el Sol, de manera que el seu hemisferi il·luminat no pot ser vist des del nostre planeta.
Aquest febrer s’ha estrenat amb lluna nova –aquest dimecres– i la lluna plena de febrer arribarà al seu punt màxim aquest diumenge a les 19.28, segons l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). El quart minvant és el dia 13 a les 17.01; la lluna nova toca el 20 de febrer a les 8.06, i el quart creixent estarà en el seu punt més definit el dia 27 a les 9.05.
Quant a l’apogeu lunar del mes (màxima distància entre el satèl·lit i la Terra) arribarà aquest dissabte 4, amb 406.466 quilòmetres entre tots dos. El perigeu (la distància més curta) serà el 19, amb 358.258 quilòmetres.
Totes les llunes plenes de l’any
A banda d’aquest diumenge, que hi haurà lluna de neu, hi haurà 11 llunes més:
7 de març: Lluna de cuc.
6 d’abril: Lluna rosa.
5 de maig: Lluna de flors.
4 de juny: Lluna de maduixa.
3 de juliol: Lluna de cérvol.
1 d’agost: Lluna d’esturió.
31 d’agost: Superlluna blava.
29 de setembre: Lluna de collita.
28 d’octubre: Lluna de caçador.
27 de novembre: Lluna de castor.
27 de desembre: Lluna freda.