El 70% dels espanyols temen la intel·ligència artificial

El ‘boom’ de la intel·ligència artificial i dels robots preocupa (i molt) els espanyols. Segons apunta l’última Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia, el 70,4% dels ciutadans creu que la intel·ligència artificial presenta un risc alt o molt alt per manipular la ciutadania i un 72,7% té por que la introducció d’aquestes eines tecnològiques al mercat laboral podria augmentar les taxes d’atur. En aquests moments, menys de la meitat de la població veu amb entusiasme els ‘beneficis’ de les aplicacions d’intel·ligència artificial. Aquests són alguns de les dades que es desprenen de l’últim gran informe sobre com els espanyols perceben els beneficis i els riscos de la ciència i la tecnologia. Segons aquesta enquesta, en la qual es recull l’opinió de 6.054 ciutadans, la irrupció de les eines tecnològiques com la intel·ligència artificial i els robots és un dels factors que més polaritza la població espanyola. En aquests moments, per exemple, hi ha un 60% de la ciutadania que creu que podrà aprofitar les noves oportunitats que ofereix aquest món digital davant un 40% que afirma no sentir-se capacitada per fer front a aquests reptes tecnològics. Un dels factors que més influeix en aquesta percepció és el nivell educatiu dels ciutadans. Les persones més formades acadèmicament i les que tenen ingressos superiors a la mitjana són les que en general perceben més beneficis que riscos en la irrupció de noves eines tecnològiques. Les menys formades, en canvi, tenen més por de la irrupció de la intel·ligència artificial i els robots a la seva vida diària, a la feina i, en general, a la seva trajectòria vital. L’opinió dels espanyols sobre el ‘boom’ tecnològic és només una de les moltes qüestions que aborda aquest últim macroinforme de la Fundación Española Para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Ministeri de Ciència i Innovació. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l’última Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia. L’interès per la ciència guanya pes Una de les grans alegries d’aquesta última enquesta és l’augment de l’interès ciutadà per la ciència i la tecnologia. Sobretot després d’uns anys en què, segons apuntaven estudis anteriors, s’havia observat un descens en el tema. En aquests moments, el 47,2% dels espanyols afirma estar interessats en la ciència i la tecnologia. Els àmbits que més susciten interès són l’alimentació (62,6%), la medicina i la salut (57,2%) i el medi ambient i l’ecologia (49,4%). El sector en el qual més ha crescut l’interès és entre les dones i les persones més grans de 64 anys. L’enquesta també assenyala un augment en la participació ciutadana en activitats de divulgació científica i visites a museus de ciència. Coneixement científic bàsic La majoria dels espanyols és capaç de respondre a preguntes bàsiques de cultura científica. Per exemple, un 89,2% sap que la Terra gira al voltant del Sol (i no viceversa), un 79,6% sap que els humans mai han conviscut amb els dinosaures i un 82,5% entén que menjar una fruita modificada genèticament no canvia els gens de les persones que la mengen. Un dels aspectes que més confusió genera és l’ús dels antibiòtics ja que, segons aquesta enquesta, només un 67,9% sap que s’utilitzen per curar les infeccions causades per bacteris (i no per virus). Els encerts baixen encara més quan es parla de l’aplicació del número pi: només un 28% sap per a què s’utilitza. Temes més reticents Els temes científics que més reticència generen entre la població espanyola són l’energia nuclear (que només el 35% de la ciutadania considera que té més beneficis que riscos), el cultiu de plantes modificades genèticament (que compta amb el suport del 29,6%) i el fracking (una pràctica utilitzada per augmentar l’extracció de gas o petroli del subsol i que, ara com ara, només compta amb el favor del 15,7% de la població). L’experimentació amb animals per a finalitats mèdiques suma el 40% dels favors. Els negacionistes són minoria Després d’uns anys especialment marcats per l’auge del negacionisme en xarxes socials, tot apunta que el discurs anticientífic no ha calat entre els espanyols. Aquesta última enquesta apunta que menys del 10% dels ciutadans neguen o qüestionen completament l’evidència científica. L’única excepció que, malgrat haver sigut refutada milers de vegades, persisteix en l’imaginari col·lectiu té a veure amb les empremtes humanes a la Lluna: un 17,6% dels espanyols creu que l’home mai ha arribat a trepitjar el terra lunar.

El 70% dels espanyols temen la intel·ligència artificial

Una macroenquesta sobre percepció social de la ciència recull les reticències de la ciutadania sobre el ‘boom’ d’aquestes eines tecnològiques

El més llegit