Espanya serà el desè país de la història amb accés directe a l’espai

Espanya és a punt d’entrar en el selecte club de països amb un accés directe a l’espai. Des de l’inici de la carrera espacial fins ara, només han sigut nou els estats que han tingut la capacitat econòmica i tècnica de construir, fabricar i llançar un vehicle espacial completament propi. Es tracta dels Estats Units, Rússia, la Xina, l’Índia, Corea del Sud, França, Itàlia, Nova Zelanda i el Japó. Ara, mentre s’activa el compte enrere per a l’enlairament del coet espanyol Miura 1, Espanya aspira a convertir-se en el desè país en l’elit espacial. Ja fa 70 anys que la humanitat treballa per arribar a les estrelles. En un primer moment, la pugna per «conquistar l’espai» va ser impulsada per les tensions geopolítiques entre els Estats Units i la Unió Soviètica i el seu afany per veure qui aconseguia més gestes espacials. En les últimes dècades, en canvi, l’exploració espacial ha viscut un canvi de paradigma. La creació d’agències espacials nacionals, així com el boom d’empreses privades del sector, ha ampliat el ventall d’actors dedicats al desenvolupament de tecnologia i aplicacions espacials. Són molts els que, de fet, argumenten que estem en l’era de la «democratització de l’espai». ¿Però per què hi ha tantes iniciatives interessades a fabricar coets, llançar microsatèl·lits i, en general, arribar a l’espai? I, sobretot, ¿per què Espanya vol convertir-se en el desè país amb accés directe a l’espai? La resposta es pot abordar des de diversos prismes. Defensa nacional Cada vegada són més els països que impulsen un programa espacial propi per reforçar la seva estratègia de defensa nacional. Espanya n’és un exemple clar. El 2002, després de la invasió de l’illot de Perejil, el Ministeri de Defensa espanyol va sol·licitar imatges en directe a un satèl·lit francès que estava sobrevolant la zona. França, per evitar involucrar-se en un conflicte diplomàtic amb el Marroc, va denegar la petició. Aquest incident va impulsar el llançament de ‘Pau’,el primer satèl·lit espia espanyol. Només el seu primer any de vida, aquest instrument va proporcionar més de 5.200 imatges d’alta resolució que, segons expliquen a la Revista Espanyola de Defensa, van ser clau per a la resolució de problemes sobre el terreny: des del control dels fluxos migratoris il·legals fins a les accions terroristes. Telecomunicacions Els últims anys s’han llançat diversos projectes espacials ambiciosos enfocats a millorar la xarxa de telecomunicacions. L’empresa nord-americana SpaceX, propietat del magnat Elon Musk, ha desplegat una xarxa de satèl·lits d’òrbita coneguda com Starlink per millorar la connexió a internet des de tots els racons del món. A Catalunya, la Generalitat també ha enviat a l’espai un nanosatèl·lit dedicat a millorar el desplegament de la xarxa de telecomunicacions del 5G. Un altre gran àmbit de treball en el sector de les telecomunicacions són els satèl·lits de posicionament com els que proporcionen, per exemple, el senyal GPS. Europa disposa del seu propi programa Galileu amb aquesta finalitat. Observació de la Terra L’altre gran impulsor dels programes espacials és la necessitat, cada vegada més patent, de monitoritzar els efectes dels fenòmens que afecten la superfície terrestre: des dels incendis forestals fins a les inundacions i danys causats per les tempestes torrencials. A Europa, per exemple, la Comissió Europea va llançar l’anomenat programa Copèrnic dedicat a l’observació de la terra, els oceans, l’atmosfera i els efectes del canvi climàtic a tot el món. Paral·lelament, empreses privades com Satellogic també han desenvolupat una constel·lació pròpia de satèl·lits amb la mateixa finalitat. Investigació científica L’espai és un dels llocs més cobejats per la ciència. En bona part, per les condicions de microgravetat que es troben a partir de certa alçada. Per això mateix, són molts els programes espacials específicament enfocats a portar la ciència a l’espai. L’Estació Espacial Internacional és, en realitat, un gran centre d’experiments científics que comparteixen totes les grans agències espacials del món. La immensa majoria de coets espacials que es llancen ara van carregats amb desenes d’experiments científics d’empreses privades, institucions i universitats. Un dels sectors més interessats en aquest tipus d’estudis és el biomèdic, ja que, segons han comprovat diversos estudis, la microgravetat pot revelar característiques inèdites sobre cèl·lules, teixits i medicaments.

Espanya serà el desè país de la història amb accés directe a l’espai

Fins ara només nou estats han tingut la capacitat de fabricar, produir i llançar un coet propi

El més llegit