Granotes taronges, vestits platejats i ‘looks’ blancs: així han canviat la roba espacial

Fa uns seixanta anys, en l’enlairament de la primera gran carrera espacial, la humanitat es va proposar començar a explorar què hi havia més enllà del nostre planeta. Mentre uns preparaven els coets i calculaven les òrbites de les naus, d’altres van haver de dedicar-se a una tasca aparentment més trivial però igual d’important: el disseny de la roba espacial, un element clau per protegir els astronautes i assegurar l’èxit de les missions. Així ha evolucionat la roba dels astronautes des de l’inici de la cursa espacial fins a l’actualitat i arribant, com no, fins als ‘looks’ que marcaran el futur de l’exploració espacial. Com els que portaran les primeres dones que trepitjaran la Lluna. La granota taronja de Gagarin El primer home enviat a l’espai va ser el cosmonauta Iuri Gagarin. El 12 d’abril de 1961, el rus va entrar als llibres d’història com a protagonista del primer vol espacial tripulat de la història. Ho va fer amb un vestit d’un brillant color taronja de niló (que, en cas d’emergència, es podia inflar i fer servir com a salvavides al mar). El ‘look’ també incloïa botes, guants i auriculars de cuir; un mirall cosit en una de les mànigues perquè l’astronauta pogués veure tots els interruptors del coet; i un casc amb visera blanc que es podia desenganxar del vestit principal. Glenn es vesteix de plata El segon ‘look’ espacial que va poder veure la humanitat va ser el que va portar John Glenn quan es va convertir en el primer nord-americà a viatjar a l’espai. En aquest cas, l’astronauta va fer història amb un vistós vestit de niló color plata, creat a partir de diverses capes lleugeres i dissenyat per esmorteir els canvis de pressió a gran altitud. La part central de la indumentària incloïa un total de 13 cremalleres. També incloïa guants, botes i un casc fets a mida. Gèminis apuja la temperatura La següent gran revolució de la roba espacial va arribar amb el programa Gèminis: el segon gran projecte espacial tripulat impulsat pels Estats Units. Aquí es va començar a experimentar una mica més amb els ‘looks’ extraterrestres. De fet, es van dissenyar diversos prototips de vestits (dels quals només tres es van arribar a enlairar). Tots els ‘outfits’ d’aquesta generació eren blancs. En molts casos, incorporaven Punt a favor, va ser la primera vegada que es van fer servir teixits més durs i resistents per a la fabricació d’aquesta roba. Punt en contra, l’estructura se sobrecalentava fàcilment, el casc s’amarava per la humitat i, en general, el conjunt dificultava el moviment dels astronautes. El prototip verd A finals dels seixanta, amb l’enlairament del programa Apollo, la humanitat es va proposar trepitjar la Lluna. Aquest repte requeria un ‘look’ més segur i versàtil que els anteriors. Per això mateix, en els quarters generals de l’agència espacial nord-americana es van dissenyar diversos prototips de vestit. El primer, conegut com a Mark V, era verd militar. Amb un acordió plàstic situat en un dels braços per facilitar la mobilitat dels astronautes. Sobre el paper, el vestit funcionava a la perfecció. Però tan aviat com es va posar a prova, es va comprovar que no era factible portar-lo a l’espai perquè, per exemple, dificultava el moviment dels viatgers espacials en espais tancats. El ‘look’ de l’allunatge Un dels vestits més icònics de l’exploració espacial és, com no podia ser de cap més manera, el que van portar els primers homes que van trepitjar la Lluna: Neil Armstrong i Buzz Aldrin. Els astronautes nord-americans van acaparar les mirades de tot el món portant uns vestits blancs embuatats creats a partir de diferents capes. La primera era una malla de niló dissenyada per refredar el cos dels astronautes. Les següents capes eren per garantir la pressurització del vestit i protegir de la temperatura extrema. El ‘look’ es completava amb guants amb puntes de goma (com els que s’utilitzen per teclejar el mòbil a l’hivern), un casc extern i una motxilla amb suport vital. El disseny més longeu Als vuitanta, amb el llançament del famós transbordador espacial, el disseny dels ‘outfits’ extraterrestres va tornar a canviar. Es van idear els vestits més longeus fins ara. També es va perfeccionar la idea de portar diferents ‘looks’ per a diferents moments de la missió: des dels vestits tous utilitzats en les fases d’enlairament (quan es necessita una bona mobilitat) fins als pressuritzats que permeten les caminades espacials. El concepte rere aquesta roba s’ha mantingut pràcticament inalterat durant quaranta anys. De fet, es tracta del tipus de vestimenta que es continua fent servir en les missions a l’Estació Espacial Internacional. Vestit cinematogràfic El 2020, l’empresa nord-americana SpaceX va sorprendre el món amb una doble sorpresa. D’una banda, va presentar la seva nova nau espacial Crew Dragon i, d’altra banda, va anunciar que tots els astronautes que anirien a bord de l’aeronau portarien un nou vestit espacial. El vestit de SpaceX ha sigut descrit com un dels més «cinematogràfics» presentats fins ara. Es compon d’un vestit d’un blanc brillant, amb detalls grisos i un disseny minimalista. El ‘look’ del futur L’ última gran revolució dels vestits espacials s’ha presentat aquest dimecres de la mà de la NASA i Axiom. Es tracta d’un brillant vestit blanc que integra, entre d’altres, un casc ‘peixera’ i una motxilla de suport vital. Segons han explicat els responsables d’aquest projecte, el prototip presentat aquesta setmana és només per il·lustrar la forma del vestit. Els detalls finals del disseny es donaran a conèixer poc abans de l’enlairament de la missió (llavors, el vestit espacial ja serà completament blanc). Aquest ‘outfit’, presentat com el més revolucionari dels últims quaranta anys, es tracta del vestit que portaran les primeres dones que trepitjaran la Lluna en el marc del programa Artemis.

Granotes taronges, vestits platejats i ‘looks’ blancs: així han canviat la roba espacial

El disseny dels ‘looks’ espacials ha canviat per facilitar el treball dels astronautes i garantir-ne la seguretat

El més llegit