Diana Morant: «Volem desenvolupar el primer llançador de microsatèl·lits completament espanyol»

Fa poc més de sis mesos, Espanya va aprovar una gran reforma de la llei de la ciència que aspirava, entre d’altres, a donar més estabilitat als investigadors, millorar el finançament en ciència i llançar nous projectes. «La nova normativa està donant els seus fruits. Ara mateix un de cada quatre llocs de treball a Espanya és en el sector de la ciència i la innovació», destaca Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Un dels grans projectes de la nova llei de la ciència és l’enlairament de l’Agència Espacial Espanyola. ¿Quina mena de projectes podem esperar d’aquest organisme? L’Agència Espacial Espanyola neix com un projecte ambiciós enfocat a impulsar la indústria aeroespacial. D’una banda, heretarà projectes ja en marxa i, de l’altra, n’impulsarà de nous. Espanya ja és un país líder a l’espai. Ara mateix, per exemple, tenim la capacitat de dissenyar, fabricar i comercialitzar aeronaus. En l’àmbit espacial hi faltava l’última part. Per això, amb aquest nou organisme també posem en marxa una nova licitació per desenvolupar el primer llançador de microsatèl·lits completament espanyol. «L’Agència Espacial Espanyola heretarà projectes ja en marxa i n’impulsarà de nous» ¿Hi haurà projectes espacials a Catalunya? Sí. En la part industrial, els programes de grans empreses com Indra i GTD es gestionaran des de la nova agència, així com els treballs de noves empreses de l’anomenat ‘New space’ com Open Cosmos, Sateliot, Lobelia i Satellogic. Quant als centres de recerca, el Barcelona Supercomputing Center, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) són institucions de referència també en projectes de l’espai i amb tota seguretat desenvoluparan els projectes futurs de l’Agència Espacial Espanyola. La gran promesa d’aquesta llei era crear un finançament més estable per als centres de recerca. ¿Què s’ha fet per aconseguir-ho?Hem desplegat el pressupost més alt en R+D+i de la història d’Espanya. A la Comissió Europea som el quart país que més fons de recuperació ha destinat a la ciència i a la innovació. Es tracta d’un pla de xoc, però no volem que sigui un miratge. Per això hem blindat per llei un finançament estable de la ciència. Estem desplegant la recepta totalment antagònica a la que va fer el Partit Popular durant la crisi financera. En els cinc anys més durs de retallades van desaparèixer més de 10.000 places d’investigadors a Espanya. Ara estem reposant a més velocitat, per la qual cosa de cada 10 investigadors que es jubilen se n’incorporen 12. «A Europa som el quart país que més fons de recuperació ha destinat a la ciència i a la innovació» La comunitat científica denuncia la gran quantitat de traves burocràtiques per accedir a finançament. ¿Què preveuen fer per esquivar aquest problema? En el dia d’avui la ciència es finança a partir de projectes. Els grups de recerca es presenten a convocatòries i, si en surten beneficiats, tenen un temps per desenvolupar el seu projecte. Ara volem apostar per un nou model que proporcioni un finançament de base per investigar. D’aquesta manera, també a partir d’un concurs, els grups disposaran d’una quantitat econòmica base a partir de la qual podran treballar durant els anys següents. Així, a dia 1 de gener, tindran garantits uns fons amb què aniran investigant més enllà dels projectes. Aquest model ja s’aplica en altres països. Aquest mateix any posarem en marxa aquest model amb una prova pilot dotada amb 30 milions d’euros. «Volem apostar per un nou model que proporcioni un finançament de base per investigar» Un altre dels grans problemes de la ciència espanyola és la fuga de cervells. ¿S’està fent alguna cosa per recuperar el talent perdut? Estem treballant per crear condicions més bones en la ciència. Per exemple, amb la nova llei hem blindat un model de contracte indefinit per als investigadors i hem creat un itinerari estable per a la carrera científica. Hem desplegat l’oferta pública d’ocupació més ambiciosa dels últims 15 anys. Només l’any passat, amb aquest nou model, el 10% dels contractes de recerca del Ramón i Cajal van ser per a investigadors que se n’havien anat a l’estranger. El 25% va anar a persones amb nacionalitat estrangera; per això, a més, entenem que aquestes mesures estan servint per atraure talent. ¿Llavors vostè considera que la ciència espanyola s’està recuperant de la crisi estructural en la qual fa anys que està immersa? Sí. Estem davant un canvi revolucionari. Hem passat d’expulsar talent a reclutar-lo. Una dada clau és que ara mateix, just mentre es registren xifres rècord d’ocupació, un de cada quatre llocs de treball a Espanya és en el sector de la ciència i la innovació. A Catalunya aquesta xifra és encara més alta. Un de cada tres llocs de treball té a veure amb el sector científic. Això significa que les mesures desplegades fins ara estan donant els seus fruits.

Diana Morant: «Volem desenvolupar el primer llançador de microsatèl·lits completament espanyol»

La ministra fa balanç sobre els projectes que s’han posat en marxa després de l’aprovació de la llei de la ciència, com l’Agència Espacial Espanyola i els nous models de finançament

El més llegit