El telescopi James Webb descobreix sis galàxies que no haurien d’existir

El dia que es va llançar el telescopi espacial James Webb (JWST), l’observatori més potent mai construït per la humanitat, els científics parlaven amb il·lusió sobre com aquest instrument científic podia «mostrar l’univers com mai l’havíem vist abans». Sis mesos després de l’enlairament, aquest pronòstic ja s’ha complert. Segons revela aquest dimecres la revista ‘Nature’, el JWST ha aconseguit captar la llum de sis galàxies tan antigues i tan massives que, almenys sobre el paper, no haurien d’existir. La troballa, segons expliquen els experts, podria revolucionar radicalment la nostra comprensió de l’univers. Per entendre la importància d’aquesta troballa, comencem aquesta història pel principi. En els primers mesos d’observacions espacials, el James Webb va desplegar el seu arsenal científic per ‘mirar cap enrere en el temps’ i trobar la llum de les primeres estrelles i galàxies de l’univers. En la primera campanya d’observacions va aconseguir fer una instantània del cosmos quan encara anava en bolquers. És a dir, entre 500 i 700 milions d’anys després del big-bang. O el que és el mateix, quan l’univers només tenia el 3% de l’edat actual. L’anàlisi d’aquestes dades va revelar sis punts de llum totalment inesperats que mostren com era el cosmos en els seus orígens. «Esperàvem trobar galàxies petites i joves, però vam descobrir galàxies tan madures com la nostra Via Làctia en un moment que fins ara enteníem com l’alba de l’univers», explica Joel Leja, astrofísic de la Universitat de Penn State i un dels experts que ha liderat aquest estudi. «Al principi fins i tot vam pensar que es devia tractar d’un error, però les anàlisis demostren que no. Hem descobert una cosa que mai havíem pensat trobar en l’univers», destaca el científic. «Hem descobert una cosa que mai havíem pensat trobar en l’univers» Joel Leja Revolució científica Cadascuna de les galàxies descobertes va ser la llar de milers de milions d’estrelles de la mida del nostre Sol. En almenys un cas, s’estima que una de les galàxies va arribar a tenir una massa equivalent a 100.000 milions d’estrelles com la nostra. La seva història ha viatjat per l’espai més de 13.500 milions d’anys i ha arribat fins a nosaltres a través d’una tènue llum vermellosa captada per les lents del James Webb. «No esperàvem veure una cosa tan vermella i tan brillant», explica Erica Nelson, investigadora de la Universitat de Colorado Boulder i coautora de l’estudi en el qual es presenta el retrat d’aquestes galàxies primigènies. La troballa d’aquestes galàxies s’ha descrit com un veritable «trencador d’universos» (’universe breakers’). L’existència aquesta mena d’objectes massius en un punt tan primerenc de la història de l’univers posa de cap per avall el 99% de les teories formulades fins ara per explicar els orígens del cosmos. Fins ara, de fet, es creia que les galàxies es van començar a formar milers de milions d’anys després del big-bang i que, almenys al principi, van començar com a petits núvols d’estrelles i pols que gradualment van créixer amb el temps. Però si va ser així, l’existència d’aquests grans cúmuls d’estrelles seria pràcticament impossible. «Aquesta troballa ha sigut tan inesperada que en realitat crea un problema» «Qualsevol explicació requereix un canvi fonamental en la nostra comprensió de com va sorgir l’univers», argumenta Leja. «Aquesta troballa ha sigut tan inesperada que en realitat crea un problema per a la ciència. Posa en dubte tota la imatge que havíem construït sobre la formació primerenca de les galàxies», afegeix l’expert. Sobretot perquè, segons revela la primera tanda d’observacions captades pel James Webb, tot apunta que l’univers primitiu era molt més complex i emocionant del que s’havia imaginat fins ara. Els científics que han liderat aquest treball parlen entusiasmats sobre com el desplegament d’aquest observatori espacial n’està multiplicant els descobriments. En tan sols sis mesos de travessia espacial, el telescopi James Webb ha aconseguit captar l’espectacular naixement d’estrelles a la nebulosa de la Quilla, un quintet de galàxies que xoquen entre si, una estrella moribunda envoltada d’un mar de i la imatge infraroja més profunda i nítida mai captada de l’univers distant. Els responsables de la missió esgrimeixen que el Webb podria mantenir-se actiu durant gairebé 10 anys, de manera que la història dels seus descobriments no ha fet res més que començar.

El telescopi James Webb descobreix sis galàxies que no haurien d’existir

Els experts afirmen que aquesta troballa revoluciona la nostra comprensió sobre els orígens de l’univers

El més llegit