María Blasco: «Algun dia podrem ‘curar’ l’envelliment»

Totes i cada una de les milers de milions de cèl·lules que hi ha al nostre cos canvien amb el pas del temps. A mesura que envellim, aquestes estructures van acumulant danys. I això, a la llarga, produeix la pèrdua de funcions en òrgans i teixits, l’aparició de malalties i, finalment, la mort. «L’envelliment és la causa de la gran majoria de malalties», explica amb tarannà didàctic la investigadora María Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). «Cada vegada hi ha més estudis que intenten entendre els mecanismes que hi ha darrere d’aquest procés per poder frenar-los, revertir-los i retardar-los. Gràcies a això, pot ser que algun dia puguem ‘curar’ l’envelliment», destaca l’experta en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Blasco és una de les científiques que, junt amb un plafó internacional d’experts, firma una de les anàlisis més exhaustives fins a la data sobre què sabem (i què no) sobre els indicadors moleculars de l’envelliment. El treball, publicat recentment a la prestigiosa revista ‘Cell’, resumeix els «espectaculars avenços» realitzats l’última dècada i que han donat lloc a més de 300.000 publicacions científiques. «Entendre per què es produeixen els danys cel·lulars que relacionem amb l’envelliment obre la porta a desenvolupar teràpies específiques per a, per exemple, prevenir l’aparició de malalties degeneratives i millorar el tractament d’algunes patologies», comenta la investigadora. «Entendre per què es produeixen els danys cel·lulars que relacionem amb l’envelliment obre la porta a desenvolupar teràpies específiques» Quatre detonants L’anàlisi identifica quatre «detonants» de l’envelliment. És a dir, els mecanismes fisiològics que porten les nostres cèl·lules a acumular danys. Segons expliquen els experts que han liderat aquesta anàlisi, es tracta de processos que passen a escala molecular i que estan fortament interconnectats. És el cas, per exemple, de l’escurçament dels telòmers (unes estructures que protegeixen el final dels cromosomes). I l’acumulació de mutacions que es produeix quan les nostres cèl·lules es multipliquen. «Aquests processos passen en tots nosaltres, tot i que no a la mateixa velocitat», matisa Blasco. L’escurçament dels telòmers, per exemple, s’ha relacionat amb l’aparició i l’avenç de malalties degeneratives com l’Alzheimer. El mateix passa amb les alteracions genètiques i els altres desequilibris moleculars relacionats amb l’envelliment. «Si entenem com podem actuar sobre cada un d’aquests processos moleculars podríem aconseguir avenços espectaculars per exemple, retardar l’aparició de malalties, curar patologies degeneratives i fins i tot allargar l’esperança de vida d’una persona», comenta la científica. En aquests moments, segons detalla Blasco, laboratoris de tot el món estan intentant resoldre el trencaclosques que implica revertir cada un d’aquests processos moleculars. «Els esforços se centren, sobretot, en les malalties degeneratives perquè al cap i a la fi són una necessitat mèdica. Però l’avenç de la investigació es podria aplicar, algun dia, a retardar l’aparició de problemes mèdics i ’curar’ les causes de l’envelliment», afegeix l’experta. Les claus per envellir millor Avui dia, encara no hi ha una fórmula màgica que permeti frenar (o retardar) l’envelliment. El que sí que tenim són algunes pistes sobre com podem causar tan poc dany com es pugui a les nostres cèl·lules. «Els hàbits nocius (com una mala dieta, el tabaquisme i l’exposició a la contaminació) exposen les nostres cèl·lules a una sèrie de danys que, a la llarga, poden causar el deteriorament d’òrgans i teixits. Així que tot el que sigui portar un estil de vida saludable ajudarà a minimitzar aquest risc», comenta Blasco. «Això no significa que menjar bé evitarà que emmalalteixis, perquè cap dieta ho pot prometre, però sí que t’ajudarà a reduir alguns riscos», matisa la científica. «Els hàbits nocius (com una mala dieta, el tabaquisme i l’exposició a la contaminació) exposen les nostres cèl·lules a una sèrie de danys» En un futur més o menys pròxim, Blasco espera que hi hagi tractaments a la carta per ‘curar’ les causes de l’envelliment. «No hi haurà una pastilla que et faci immortal, però potser sí que n’hi haurà una que es pugui administrar a persones que, per exemple, tenen moltes probabilitats de desenvolupar un càncer de pulmó per prevenir o retardar l’aparició de la malaltia», assegura la científica. Aconseguir aquest objectiu es podria convertir en algun clau per a un futur que, segons apunten els experts, cada vegada hi haurà més població envellida (i més càrrega de malalties associades amb l’edat).

María Blasco: «Algun dia podrem ‘curar’ l’envelliment»

La científica publica, junt amb un plafó internacional d’experts, l’anàlisi més exhaustiva fins a la data sobre els «detonants» de l’envelliment

El més llegit