Fa gairebé 40 milions d’anys, als boscos bàltics del nord d’Europa, una minúscula floreta de tot just 28 mil·límetreses va desprendre de la seva planta i va caure sobre una gota de resina. La flor va quedar atrapada així en una substància viscosa que, amb el temps, es va solidificar, es va convertir en ambre i li va servir d’escut per a la posteritat. Ara, la troballa d’aquest fòssil ha permès reconstruir la història de la flor més antiga del món (i d’una espècie que, per cert, ara ja no existeix).

La investigació, publicada aquest mateix dijous a la revista científica ‘Nature’, és una de les més espectaculars del seu gènere. Segons expliquen les investigadores Eva-Maria Sadowski i Christa-Charlotte Hofmann, del Museu de Ciències Naturals de Berlín, la flor analitzada és gairebé tres vegades més gran respecte a les altres flors prehistòriques trobades fins ara. La mesura mitjana de les flors descrites fins ara, de fet, no supera els 10 mil·límetres. Aquesta dada, per si sola, ja serviria per acaparar l’atenció dels curiosos. Però hi ha més coses.

150 anys després...

La història de la flor més antiga del món es va començar a escriure el 1872, quan l’exemplar tancat en ambre va ser descrit per primera vegada per un equip alemany de botànics. Llavors,es va plantejar que aquesta flor va pertànyer a una antiga planta de fulla perenne (ara extinta) coneguda com a ‘Stewartia kowalewskii’. La flor va mantenir aquesta etiqueta durant 150 anys fins que, un bon dia, Sadowski i Hofmann van decidir tornar a analitzar l’espècimen.

L’estudi liderat per aquestes investigadores suggereix que aquesta flor va brotar durant l’eocè tardà, fa entre 38 i 33,9 milions d’anys. L’anàlisi també ha revelat una sèrie d’indicis que permetrien relacionar aquesta flor amb una antiga espècie asiàtica coneguda com a ‘Symplocos’. Segons argumenten les científiques, la flor hauria pertangut a un híbrid fins ara inèdit (i extint) batejat com a ‘Symplocos kowalewskii’.

Càpsula del temps

«L’ambre va conservar exquisidament els delicats òrgans de les flors durant milions d’anys», relata l’article, en el qual es descriu la història d’aquesta fascinant flor extinta. Les científiques que han liderat el seu estudi expliquen que aquest tipus de material no només ha aconseguit protegir els exemplars de la intempèrie durant llargs períodes de temps sinó que, a més, ha permès conservar-ne l’estructura en tres dimensions «amb gran fidelitat». L’ambre, de fet, també ha sigut descrit com una veritable «càpsula del temps».

Les pedres d’ambre també han permès recuperar la història d’altres animals prehistòrics que, al seu dia, van quedar atrapats en resina. Fa uns anys, per exemple, la revista científica ‘Nature’ també va publicar la reconstrucció d’un petit dinosaure de la mida d’un colibrí que va viure fa uns 99 milions d’anys en el que avui coneixem com el nord de Birmània, al sud-est asiàtic. La troballa va ser descrita com una de les més sorprenents fetes fins ara. Sobretot perquè, segons va revelar l’anàlisi, l’animal s’havia mantingut pràcticament intacte.